IAQUÍ

O no hi juga ningú o hi jugam tots


LA SENYORA María Dolores de Cospedal va aprofitar la convenció del PP a Catalunya per clamar que amb la identitat espanyola no s'hi juga. Ni amb la identitat, ni amb la sobirania de tots els espanyols. Fins aquí, i sense que serveixi de precedent, puc estar d'acord amb la senyora Cospedal. En tot cas, hi ha una regla en el joc social que hauríem d'aplicar sense excepció: per ser correctes i respectuosos, el tractament sempre ha de ser mutu. Així que a la secretària general dels populars i, per extensió, a la resta del seu partit, seguidors i simpatitzants, els hauríem de dir que amb les identitats i amb les sobiranies o no hi juga ningú o hi jugam tots. I de jugar, tots en sabem. És clar que aquí, a les Illes, ja ens hem assabentat que no s'han repartit les mateixes fitxes per a tots els jugadors. Mentre uns tenen adjudicats poders per jugar amb les identitats, es vol que els altres acotin el cap i obeeixin. Què és, si no, la Llei de símbols, sinó una manera de jugar amb la identitat i el dret sobirà d'expressió que ha de tenir una societat? Què és, si no, la negació parlamentària de l'existència dels Països Catalans i, amb això, la negació d'una identitat cultural amb la qual no s'hauria de jugar? Ho deia l'altre dia Toni Torrens i no puc més que repetir-ho: "Tothom té dret a fer el ridícul". Però posats en el cas que ens ocupa, si el PP demana respecte per la identitat espanyola, que respecti també la dels catalans, la dels balears, la dels bascs, gallecs, alaroners i pollencins. Perquè a tots ens pot agradar jugar. I aquí s'hauria de tenir ben clar que, per una simple però fonamental qüestió de respecte, qui està disposat a qüestionar els altres, també ha d'estar d'acord que se'l qüestioni. Així és el joc.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF