Fa just una setmana que l'OCDE ens va donar les notes. I ens ha dit que som dels últims de la classe. Ja sé que l'informe PIAAC és molt més que un butlletí de notes: només el volum amb els resultats espanyols té prop de 250 pàgines d'informació espessa. Però des del punt de vista mediàtic, com passa a les cases a final de curs, el que val són les notes finals. I no és cap consol que et diguin que has estat progressant adequadament els darrers quaranta o cinquanta anys amb l'argument que fins a principis dels seixanta la meitat de la població espanyola encara era analfabeta. Sí: ens han penjat orelles d'ase!
CAL DIR QUE NOMÉS la discussió de les característiques de l'informe, de la metodologia i de com cal interpretar els resultats donaria per omplir moltes pàgines. Per exemple, és cert que som dels últims de classe, però de 34 alumnes -els països de l'OCDE-, deu ni es van presentar a l'examen. I si bé el volum publicat pel govern espanyol assegura que es va fer a " todo el territorio nacional ", Catalunya no va participar-hi amb mostra pròpia i no podem comparar dades entre regions.
Ara bé, quan tens males notes, discutir l'examen sona a excusa de mal pagador. No aniré per aquí.
TANMATEIX, VULL posar-hi uns peròs. En primer lloc, caldria respondre a aquesta pregunta: les notes del PIAAC (Programa Internacional per a l'Avaluació de la Competència d'Adults), ¿es deuen a les particularitats dels diversos sistemes educatius o a les del tipus de societat que s'avalua? Vull dir: ¿sense la Logse hauríem tingut més bones notes, o el que ha estat determinant és el tipus de desenvolupament econòmic fonamentat en la construcció i el turisme de masses que només necessitava mà d'obra barata i desincentivava la formació? ¿Que no és cert -com apuntava el comunicat de la Fundació Jaume Bofill- que en aquest país el problema és que per a les feines disponibles encara hi ha sobrequalificació escolar, que és el mateix que parlar d'infranivells laborals? ¿Que no és veritat que són els que tenen la millor formació els que han de marxar? Mentre se segueixi afirmant impunement que l'alt nivell d'atur és conseqüència dels baixos nivells escolars (la veritat és el contrari), no posarem remei al problema. I la qüestió, òbviament, no és ociosa perquè, segons la resposta, el que caldria canviar és el model productiu i no pas l'educatiu. I ja els dic que jo m'apunto, sense reserves, a aquesta hipòtesi.
FINALMENT, LA MEVA OPINIÓ és que amb independència del valor i la utilitat d'aquesta mena d'informes, el drama és l'actitud genuflexa i acrítica que adoptem davant de qualsevol percentatge. ¿Algú creu que l'informe PIAAC -el treball de camp del qual és del curs 2011-12- l'ha fet públic el Ministerio de Educación just ara, dos dies abans que el PP aprovés la llei Wert, per carambola? ¿O més aviat és raonable sospitar, com fa Edu21, que ha estat un míssil propagandístic llançat per crear un estat d'opinió favorable a la contrareforma conservadora que proposa la seva llei? La naturalesa de qualsevol informe fet amb rigor és el de ser estudiat i discutit. Per creure, ja hi ha els catecismes.
