El futur són les ciutats

Les noves lleis municipals que preparen el govern central i la Generalitat situen els ajuntaments en el centre del debat polític en un moment de màxim esforç per als pobles i ciutats. L'administració local és la que està oferint l'ajuda més urgent a les persones que travessen dificultats a causa de la crisi. És, també, la que està activant uns mecanismes de promoció econòmica primordials per al territori més immediat però amb efectes positius per al conjunt del país.

L'autonomia municipal i el valor que, des de fa dècades, s'ha concedit a la proximitat dels serveis públics han fet possible construir uns serveis socials perfectament adaptats a les necessitats de cada ciutat, de cada barri, que ara han resultat imprescindibles i han permès mantenir la cohesió i la pau social en un context que abona just el contrari. Així mateix, equipaments com els vivers d'empreses o els parcs científics i tecnològics han estat molt importants per activar l'economia, per potenciar la creació d'empreses i la innovació, i són iniciatives, sobretot, de base municipal. Cap altra administració ha pogut articular un sistema de serveis socials, d'educació o de promoció de l'ocupació i de l'economia amb el mateix coneixement i amb l'efectivitat amb què ho han fet els ajuntaments.

Avui, quan els ajuntaments tornem a l'agenda política, cal reivindicar la ciutat com a motor econòmic, espai de desenvolupament social i escenari de cultura i de llibertat, en el sentit que expressava la dita medieval alemanya " Stadtluft macht frei " ("L'aire de la ciutat ens fa lliures"), que feia referència a la independència que les persones obtenien quan passaven a ser habitants dels primers enclavaments urbans i deixaven enrere les lleis feudals.

En ple segle XXI, els municipis, que van possibilitar l'autonomia personal i la cohesió social, també s'han de reivindicar com a base de l'equilibri territorial, com a part d'un sistema de ciutats que articula un marc territorial que depassa fronteres. Perquè el futur d'Europa, superant models actuals fonamentats en els estats nació dels segles XIX i XX, es basarà en el progrés, en la cohesió territorial i social i en el desenvolupament de grans regions culturals i xarxes de ciutats.

Per aquest paper estratègic i pels serveis essencials que presten, els municipis havien d'estar al centre de l'agenda política. Cal que les lleis que han d'establir l'àmbit normatiu, econòmic i financer de les ciutats i pobles siguin conseqüents amb la història del municipalisme del nostre país i amb les expectatives del que representaran a escala europea. Hem de ser conscients, però, de les decepcions que sovint es generen quan els projectes de llei municipals tenen visions estretes i curtterministes, com ha sigut el cas de la reforma local del govern central i com també intuïm que serà el cas, encara que a menor escala, de la llei municipal de Catalunya.

Pel que fa a les lleis que prepara la Generalitat, caldrà que reflecteixin el protagonisme dels pobles i de les ciutats en la construcció nacional i el paper de la Mancomunitat en la recuperació de la nostra institució nacional. Cal que es cregui en les ciutats com a motors del territori i com a responsables de competències tan bàsiques com l'educació, l'atenció social, la promoció econòmica i l'ocupació, a més de les atribucions urbanístiques i de policia associades també als ens locals.

Les lleis municipals de l'Estat i de la Generalitat han d'anar més lluny que el debat de les competències i el seu finançament. Han de concebre la ciutat com un espai de llibertat, de cultura, d'educació i de desenvolupament de la persona i de la societat. Aquest ha de ser el substrat que ha de sostenir les noves normatives. Unes lleis que han d'apostar per l'eficàcia, pel control públic, per l'aprofundiment de la democràcia i per l'amplitud de mires a l'hora de fixar competències per als ens locals.

A més de l'eficàcia, cal reivindicar l'eficiència en l'organització municipal. No creem nous nivells. Disminuïm-los i, si n'establim de nous, fem-ne desaparèixer d'altres. Ara no toquen diputacions, consells comarcals ni vegueries. Cal apostar pels ajuntaments, l'entitat més controlada i controlable políticament pels ciutadans de manera directa, i cal apostar per les mancomunitats voluntàries de pobles i ciutats per a aquells temes en què l'eficiència en els costos i l'eficàcia en el servei requereixi una gestió supramunicipal.

En un moment en què tot trontolla, cal confiar en la societat, en els pobles i ciutats. L'estat nació es qüestiona i els estats recentralitzadors miren enrere. Les ciutats i les xarxes de ciutats són l'aposta sòlida pel progrés personal i social, per vertebrar les nacions i les grans àrees culturals de l'Europa d'aquest segle.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF