Els tres partits de la dreta espanyolista -PP, Ciutadans i Vox- han començat una competició per acaparar els vots dels més extremistes. És una cursa cap a la radicalització en què alguns competeixen amb l’avantatge de la manca d’escrúpols. El candidat popular per a la presidència de les Balears, Biel Company, ho ha entès molt bé: “Aquest PP és més espanyol que ningú”, deia ahir en una explosió d’orgull nacionalista. Isern assegura que, amb el PP de Pablo Casado, Vox “no fa falta”. Però existeix, fa renou i el mateix Isern es mostra favorable a pactar-hi. El partit majoritari de la dreta fuig del centre polític per evitar que se li escapin els vots per l’extrem conservador més nacionalista, on s’ha de barallar amb dos competidors més radicals i amb estratègies més innovadores. Això obre una oportunitat per a l’esquerra illenca: dedicant-se a un flanc, el PP deixa l’altre descobert.
Per primer pic la dreta està tan dividida com l’esquerra. I, malgrat el desgast que comporta governar i el desencís d’alguns votants, la radicalització del PP i l’extremisme dels seus competidors ajudaran a mobilitzar l’electorat de l’esquerra, si és que els partits d’aquest bàndol són capaços d’aprofitar-ho. Caldrà veure com avancen la precampanya i la campanya electoral. Però, malgrat la competició, els partits de la dreta espanyolista, per ara, actuen sense enfrontar-se els uns amb els altres. Aquesta manera de fer, i paraules com les de l’exbatle Isern, permeten veure com s’esbossa el futur enfront de la dreta espanyolista. Competeixen, però sense fer-se mal. L’esquerra, amb el rancor acumulat en una legislatura convulsa, també serà capaç de fer-ho?
