La fira o mostra de l’aturat

Definitivament, són més vius que nosaltres. Si no fos pel perill que esclatàs una guerra civil entre ciutadellencs i maonesos, els hauríem de transferir la capitalitat de les Balears. El Pacte per l’Educació va néixer allà; ara els cremarem el fems; i, per acabar-ho d’arrodonir, la Menorca Talaiòtica és candidata a la llista de Patrimoni Mundial de la Unesco.

Per aquí, el senyor Isern s’ha dedicat a fer grans declaracions i escarafalls sobre denominacions similars per a Palma. Res. Renou. El que sí que ha sabut organitzar l’Ajuntament ha estat una espècie de Fira de l’Aturat, com en altres municipis fan de l’esclata-sang, la perdiu o, segons sembla, ben aviat la del llonguet. Quin profit es treu de convocar milers de persones sense feina a la Misericòrdia a fer immenses cues per lliurar un currículum? No se’ls pot convocar d’una manera normal, amb discreció, sense càmeres de televisió, fotògrafs que immortalitzin el seu patiment i la seva il·lusió? N’estan orgullosos, d’aquestes imatges. Recordau com l’endemà de les darreres eleccions autonòmiques i municipals a la seu del PP a Palma es muntà una exposició similar: una gernació de persones comparegueren per reclamar el lloc de feina que els havien promès durant la campanya.

És probable, o millor dit, segur que la majoria dels mortals no tenguin ni idea de què és el GUIF, el partit formenterenc que aquesta setmana ha desaparegut i desvinculat de la seva altra marca, el PP. Doncs pensau que el 1999 milers d’argentins es decidiren a votar-lo. La “meravella” de com s’aconseguí no és cap misteri, però espera una novel·lista que ens la narri amb tot el sarcasme del món.

El GUIF es transforma. Tots els partits presenten descosits, a les Balears, o a la resta de l’Estat: CiU, el PSOE, el PP, IU... Dels nous és massa prest per parlar-ne, però aquests descosits partidistes són una de les marques distintives d’aquestes eleccions. Ha sonat el campi qui pugui.

L’altre tret que crida molt l’atenció dels propers comicis és l’homogeneïtat o identitat dels missatge: tots competeixen per ser molt pròxims a la gent, per fer cafès, per estar a peu de carrer, per escoltar, per transformar la indignació en vot... Sembla com si els seus publicistes s’hagin dedicat a copiar frases del 15-M i prou.

EDICIÓ PAPER 24/08/2019

Consultar aquesta edició en PDF