Ves per on, ara resulta que el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB, per als amics, coneguts i saludats) ha admès a tràmit la demanda que els partits de l'oposició (PSIB i MÉS) van presentar a compte de la presumpta incompatibilitat en què podria incórrer José Ramón Bauzá en la seva doble i simultània condició de president de la comunitat autònoma de les Illes Balears i propietari d'una farmàcia a Marratxí, negoci que curiosament no va declarar com a bé patrimonial en el moment d'entrar a treballar com a servidor públic de la ciutadania illenca. Se'n va oblidar, ha explicat ell en diverses ocasions, i no dubtem gens ni una mica de la seva versió. ¿A qui no se li oblida que té una farmàcia de no res en un indret o altre d'una illa per la qual no sent el més mínim respecte? La portaveu governamental, Mabel Cabrer, va afirmar fa uns mesos que el que demostra que Bauzá no tenia cap segona intenció en amagar la seva farmàcia és el fet que no s'ha oblidat de parlar-ne en diverses ocasions. És a dir, que el que podia demostrar la innocència d'Al Capone era el fet que se solia oblidar sistemàticament d'esmentar els seus negocis amb el comerç d'alcohol en temps de la llei seca.
La farmàcia Bauzá, situada en un carrer inhòspit i desavinent de la bella localitat de Marratxí, factura al voltant d'un milió d'euros a l'any. És una quantitat que crida l'atenció, més que més quan les farmàcies que més facturen als carrers més cèntrics de Palma oscil·len entre els quatre-cents i els cinc-cents mil euros a l'any. Bauzá, doncs, ha obrat el prodigi d'obrir un establiment en qualsevol banda que duplica amb facilitat els ingressos dels seus competidors més ben situats. Perquè ningú dubti de la capacitat del president de les Balears com a emprenedor.
Hi ha un detall que potser ajuda a explicar-ho: l'apotecaria Bauzá es troba a dos-cents metres escassos del geriàtric de Marratxí, que és client preferent de la profitosa farmàcia i que, curiosament, es va obrir en aquest carrer en els temps que José Ramón Bauzá era, ves quina casualitat, l'alcalde del municipi. Quins miracles! L'aigua va cap a al comellar, de la mateixa manera que els diners criden més diners.
Els presidents del PP que ha tingut les Balears se n'han sortit amb més o menys fortuna dels seus problemes amb la justícia, derivats del seu amor sovint incestuós pel diner públic. Gabriel Cañellas va esquivar el cas túnel de Sóller per una prescripció que encara ara retrona a les orelles de qualsevol magistrat amb consciència de la seva tasca. Jaume Matas convoca ara rodes de premsa estiuenques per celebrar que els tribunals l'han condemnat només a nou mesos de presó, i que per tant no li cal (de moment) entrar-hi. Tenim ganes d'escoltar les explicacions de José Ramón Bauzá sobre la seva farmàcia, sobretot si les investigacions judicials arriben al fons del cas. Al PP, ara com ara, diuen que no tenen pla B en cas que (una vegada més) el seu líder sigui inculpat. Tampoc tenien pla A.
