Fa coa a la porta d'embarcament. Duu el bitllet a la mà i també el DNI, que estudia amb molta cura. No el reconec tot d'una. Abans tenia el rostre més allargassat i es pentinava d'una altra manera. Mira el seu carnet d'identitat, per davant, per darrere, com si se sorprengués de les dades que conté i no les acabàs de creure. El mira tant que tenc temps de pescar un "Cañellas". Al cap d'una estona, llegesc un claríssim "Gabriel".
Primer pens que la seva intenció és aquesta. Que, en fer veure que mira el seu DNI, en realitat l'està exhibint perquè els altres passatgers veiem el seu nom i el recordem de sobte. Ostres, sí, va ser el president durant dotze anys, el primer del període autonòmic i d'Alianza Popular, aquell que va entendre que havia de nostrar el partit si volia comptar amb la confiança dels grans empresaris balears. Després arribaren el cas Túnel de Sóller, allò del Brokerval i el pagament de vots a través d'una constructora. Però tot quedà en no-res perquè, quan les acusacions es declararen provades, el delicte havia prescrit.
Quins temps aquells, en què la corrupció es pressuposava a qualsevol govern i es valoraven les lleis de normalització lingüística i d'espais naturals, corrien els doblers. Això sembla pensar l'amo en Biel mentre mira el seu carnet. Ara tenim un Matas suplicant que l'indultin i un Bauzá que crea problemes on no n'hi havia; no han entès res. La corrupció no resta vots i a la presó només hi van els qui perderen els amics. O és que el món ha canviat tant que també ha canviat la política?
La coa avança i Cañellas no lleva els ulls del seu carnet d'identitat. Llegeix el seu nom, el nom dels seus pares, l'any que va néixer. Per ventura, com m'ha passat a mi, li costa reconèixer-se. Per ventura té por d'oblidar qui era.
