Opinió 23/09/2013

La resposta ciutadana

i
Pere Carrió
3 min

Des de finals del franquisme, en el nostre país hi ha hagut moltes confrontacions amb diferents governs, siguin de l'Estat o de la nostra Comunitat Autònoma. Des de la Constitució cap aquí, la vaga és un dret legal de la classe treballadora. S'utilitza com a darrera mesura d'una negociació bloquejada, perquè el seu exercici perjudica també els treballadors que l'exerceixen.

No fa falta tenir molta perspicàcia per a veure que aquesta confrontació d'ara és necessària per l'ofuscament de la Conselleria d'Educació, que es nega a negociar. No només s'ha negat a negociar, sinó que ha provocat els representants del professorat de tal manera que de dos sindicats convocants de la vaga, actualment són quatre.

Potser us sorprendré si us dic que la vaga és, sobretot, per a demostrar el malestar general existent contra el malgovern. Alguns pensaran que és contra el TIL, però per això no es mouria tot un poble. És per l'acumulació de malfets del govern que dia a dia està provocant la ciutadania. La confrontació no és política, sinó educativa, perquè al mateix temps que confronta, ensenya als infants, joves i majors a manifestar-se en contra dels que fan les coses de manera injusta. Potser es perdran uns dies o unes setmanes de classes i d'estudi, però potser també s'aprendrà una lliçó d'educació ciutadana.

La culpable primera és la consellera Camps i el segon és el Govern (en conjunt), perquè una i altre han volgut imposar les seves opinions sense tenir en compte el sentir dels afectats. Aquesta manera d'actuar té un nom en política.

És un torcebraç dels docents, dels pares i de bona part de la societat representada per diferents institucions o a títol personal: tots contra un president que es nega a negociar. Ell diu el contrari, però les condicions que posa per fer-ho són inacceptables.

L'aprovació del decret llei sobre el TIL fou un acte antidemocràtic perquè enfrontà l'executiu (govern) amb el TSJB (poder judicial). Segurament mai havia passat, sobretot d'aquesta manera tan grollera. Sobre aquest tema, la justícia hi té la paraula. És lenta, però prest o tard actuarà i passarà comptes.

Però ara mateix aquesta no és la major qüestió; ara és el moment de la resposta ciutadana prevista per a dia 29 de setembre.

Afirmen que, en primer lloc, és per a la defensa de l'ensenyament en la nostra llengua: el català; també a favor de la mateixa llengua, el català, posada en perill per les provocacions de l'executiu, que ha dictat un seguit de normes i actuacions en contra. Què és, si no, el canvi de requisit a mèrit del coneixement de català a les oposicions o concursos de trasllat dels funcionaris?; què és, si no, la pretensió de publicar els llibres de txt en les modalitats lingüístiques?; què és, si no, la darrera idea que pretén retornar la censura prèvia dels llibres de text, per evitar que estiguin escrits en català normatiu?

També afirmen que no és sols per aquests motius, sinó també per a protestar contra les diferents mesures preses contra els docents i els centres escolars: retallada de sous, augment de ràtios, substitucions, supressió de mesures socials, descomptes de sou per baixes, etc.

Tot això ha provocat la revolta que condueix directament a la gran manifestació ciutadana de diumenge que ve.

Però el conflicte no acabarà amb aquesta concentració. Per aconseguir acostar posicions, el president Bauzá s'ha de seure amb els representants del professorat per a negociar les condicions de la treva. Prèviament haurà de suspendre la sanció als tres directors de Menorca i derogar o posposar l'eficàcia del decret llei TIL. El col·lectiu de docents i de pares i mares està molt ofès.

stats