E ls darrers informes de les entitats socials contenen dades molt preocupants sobre l'impacte que té la crisi en la salut dels que més la pateixen. En molts dels casos, gairebé la meitat, el desencadenant d'aquest empitjorament està relacionat amb la pèrdua de l'habitatge o amb la simple possibilitat de ser desnonat. Aquest és el moment fatídic en què la persona entra en l'espiral de la pobresa. L'amenaça de quedar sense casa provoca ansietat i situacions de depressió que porten els afectats a una situació límit. Ahir mateix vàrem veure el cas a Palma d'un home que es va tallar les venes el mateix dia que havia de ser desnonat; afortunadament, va poder ser agafat a temps.
És un peix que es mossega la coa: perdre l'habitatge és només una primera passa per entrar en una dinàmica que pot portar una persona a quedar socialment anorreada. I això és precisament el que cal evitar. No només hi ha més pobres, sinó que tenen pitjor salut i, com varen denunciar ahir diverses entitats socials a les Illes, la situació s'agreuja aquí quan tampoc es facilita l'assistència a tothom i es posen tot tipus de restriccions. La pobresa ha de ser tractada com un problema de tots, global, amb múltiples ramificacions, totes pernicioses. L'administració ha de construir una xarxa que asseguri uns mínims als casos més dramàtics, però sobretot cal atacar les arrels del fenomen. Els informes, com el presentat ahir per Càritas a Barcelona, assenyalen que perquè una persona no caigui en aquest forat negre s'ha de fer abans tot el possible perquè tingui una feina i un habitatge, és a dir, una activitat remunerada i una llar per viure. Això ens dóna pistes sobre quina direcció han de tenir les polítiques socials. Una política intel·ligent d'habitatge pot estalviar d'entrada molts problemes. I just en un moment en què hi ha un excés d'oferta de pisos, sembla oportú destinar recursos a assegurar que el màxim de gent en situació de risc d'exclusió social pugui accedir-hi. La lliçó de la crisi també és que, si en algun moment torna la bonança econòmica, caldrà una estratègia decidida per reduir els índexs de pobresa, cosa que en l'anterior cicle no s'aconseguí.
