VOLTA I VOLTA
Opinió 07/11/2013

Un escenari propici per a la intervenció

i
Quim Torres
3 min

Abans d'iniciar la intervenció, cal crear un escenari propici, deixar clar quins són els bons i quins els dolents i, si es poden trobar armes de destrucció massiva, millor. Així, mentre parlem de les armes de destrucció massiva, no parlarem de la intervenció. Aquí la intervenció no és militar, és política, i consisteix a aprovar una llei que deixi en mans del Govern la decisió sobre què es pot penjar en una paret d'una escola i què no. Una intervenció com unes cases.

Però no parlem de la intervenció, sinó de les armes de destrucció massiva: els llaços amb les quatre barres. Aquests llaços duen un germen catalanista que pot intoxicar tot l'alumnat. Cal actuar. Els dolents són els que pengen els llaços i els que els defensen, perquè volen adoctrinar; i els bons són els que els prohibiran pel bé de les generacions futures.

Per acabar de configurar l'escenari propici s'han de dibuixar una sèrie de vinculacions per reforçar el paper dels bons i, sobretot, dels dolents. Cal vincular claríssimament els llaços amb la bandera catalana i, si pot esser, amb l'estelada. Algú més agosarat pot vincular fins i tot les estelades amb Cuba i, a partir d'aquí, alertar d'una 'cubanització' de l'escola. Pot semblar surrealista, però sempre hi haurà algú que picarà. La segona vinculació essencial passa per relacionar la defensa de la llengua pròpia amb posicions catalanistes radicals, fins i tot annexionistes. Un mallorquí, un menorquí, un eivissenc o un formenterenc 'normal' no pot defensar la seva llengua per sobre de qualsevol altra. Només està permès fer-ho si darrere hi ha una finalitat folklòrica. Així, sí.

Cal evitar dir que els llaços són, en realitat, una manifestació de defensa de la llengua pròpia. No. S'ha de dir que són la bandera catalana i que aquesta vol substituir la bandera pròpia. Cal oblidar que en la simbologia de Balears les quatre barres hi són històricament des del segle XIII. S'ha de fer creure que Balears va néixer l'any 1983, quan es va aprovar l'Estatut d'Autonomia i els cappares de l'autonomia es van inventar la bandera actual.

No s'ha d'oblidar l'adversari i, si pot ser, se li ha de donar peixet. Ells voldran muntar una mica de xou amb el llaç al Parlament i hi ha d'haver fricció. Encara que la presidenta s'hagi de cremar un poc, la qüestió és que es vegi qui hi ha a cada costat i que es parli de l'espectacle i de la senyera. Així s'aconseguirà que ningú no parli de la intervenció, que ningú no es plantegi si realment convé que s'aprovi una llei que doni al Govern la potestat de decidir què es pot penjar a la paret d'una escola i què no s'hi pot penjar, si no hi pot haver un llaç en defensa de la llengua i sí, en canvi, un llaç en contra de la violència de gènere o en suport a la lluita contra el càncer, o un crucifix o un pare Noel. Qui és el Govern per decidir-ho? Amb quin criteri decidirà? Amb un criteri polític? Amb un criteri ètic? Religiós? Amb quin? Podrà denunciar un pare una escola que tingui un crucifix penjat? Els dubtes que planteja la llei de símbols que tramita el Parlament són damunt la taula i, de moment, el Govern no els ha resolt. La intervenció s'està forjant i nosaltres, mentrestant, parlam del xou del Parlament i de les armes de destrucció massiva. Ja ens ho trobarem.

stats