Segons Europa Press (29.9.13), la Fundación Nacional Círculo Balear assegura que la vaga de mestres i famílies en contra de la destrucció de l'ensenyament públic que ha emprès el PP "reivindica la entelequia de los Països catalans".
Quan les pronuncia qualcú del Círculo Balear, les paraules surten acotant el cap, sense mirar enlloc, empegueïdes. Les paraules, eina del contacte entre les persones, instrument de socialització, no voldrien sortir d'aquestes boques, però, quan són pronunciades, no poden evitar obeir i acudir a la cita. Però hi ha paraules valentes, que contesten, es rebel·len i es regiren contra qui les ha pronunciades. "Entelèquia" és una d'elles.
Entelèquia és una paraula que té un sentit divers, ben bé oposat, al que se suposa. Els del Círculo creuen que per entelèquia s'ha d'entendre absurd, fantasia inexistent, cabòria (gràcies, Andreu!). Però la paraula té un sentit literal ben precís que apunta cap una altra direcció, que no saben els del Círculo.
"Entelèquia" és la paraula que designa el principi vital de la filosofia d'Aristòtil, és l'energia que actua de manera eficaç, en oposició als caramulls i círculos de matèria inerta. Literalment ("en", dins; "tel", límits; "eke", haver, tenir, guardar), s'entén per "entelèquia" l'acció de conservar com a nostre allò que posseïm.
La gent del Círculo Balear no ho sap, però ens ha dit que la vaga és una acció per defensar allò nostre. Ja ho sabíem. També el doctor Freud sabia que el llenguatge de vegades fa males passades.
