Publicitat
Publicitat

L'EDITORIAL

El drama de les sales de cinema

Ja fa anys que el nombre d'espectadors de les sales de cinema baixa. Al conjunt de l'Estat, el 2004 van ser quasi 144 milions, mentre que el 2012 havien caigut a 90. El 2013 pinta catastròfic. El cap de setmana passat es va tocar fons, amb una recaptació estatal de 2,3 milions d'euros, molt per sota de l'anterior mínim històric, de 3,6 milions, registrat el 2010 durant el Mundial de futbol. La crisi de públic forma part d'una caiguda general del consum cultural que afecta també sales de teatre, auditoris de música i la venda de llibres. Només alguns esdeveniments, com el Sónar, se salven d'una debacle que s'ha convertit en fet diferencial dins d'Europa. En el cas del cinema, per exemple, França acaba de registrar el millor maig a taquilla dels últims 34 anys. Itàlia o Anglaterra s'han refet una mica. El cas espanyol, juntament amb el portuguès, és especialment greu.

Quins són els factors que estan provocant la deserció del públic peninsular? En el cas d'Espanya, tot i que la davallada comença abans, la crisi l'ha accelerada, sobretot perquè és una crisi amb un factor diferencial: un atur disparat que, en el cas dels joves -un públic fins fa poc molt present a les sales-, és superior al 50%. L'altre element letal és l'IVA cultural del 21%, el més alt de la zona euro. La mitjana europea per al cine és del 10%; França i Alemanya el tenen al 7%. El tercer factor clau són les descàrregues il·legals: Espanya ostenta un trist liderat en pirateria, una pràctica que ja ha enfonsat la indústria discogràfica. I el quart element és la poca protecció a la indústria, un factor que està permetent a països com França la fidelització del públic. Precisament França acaba d'aconseguir deixar el cinema fora de les negociacions per al futur tractat de lliure comerç entre la UE i els EUA.

L'enfonsament de la taquilla arriba, a més, amb uns exhibidors endeutats per la posada al dia de les sales en el terreny digital. La política de baixada de preus amb ofertes de tota mena no sembla suficient per aturar la sagnia. El problema és global. Realment, el cinema afronta una tempestat perfecta.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF