Partint amb un cert avantatge del PP, els resultats electorals a les Balears vénen determinats per les tendències de vot que es produeixen a l'estat espanyol i en gran manera en són reflex fidel. Això no vol dir que el treball que es realitzi a escala autonòmica o local no sigui important. Ho és i molt. Servirà per accentuar la tendència positiva general o per atenuar la negativa. Els mals resultats del PSOE a escala illenca són conseqüència d'oblidar aquests dos condicionants: la inserció en un marc referencial espanyol -això no vol dir espanyolista de cap de les maneres- del seu potencial votant i la manca d'implantació -no s'ha de confondre amb el fet de tenir agrupacions pertot- i la manca de lideratges potents i reconeguts socialment.
El PP, en canvi, els sol tenir en compte tots dos, encara que és cert que en els darrers anys ha descuidat la cura del treball de proximitat. La fuita de dirigents coneguts com Jaume Font i Antoni Pastor, la postergació d'altres com Pere Rotger i el menyspreu a la Part Forana amb què s'han tramitat normes com les del lloguer turístic i el TIL, són alguns exemples d'aquesta deixadesa. De tota manera, no ens enganem: la política espanyola sempre ha estat primordial per a la dreta. El regionalisme de Gabriel Cañellas era una manera de desgastar el PSOE, que aleshores governava a Madrid. El component fiscal del règim econòmic tan reivindicat pel canyellisme desaparegué tot d'una que José María Aznar estigué instal·lat a Moncloa. Pels partits que juguen en la divisió política espanyola, l'activitat autonòmica és una part de la lliga general i, a la major part dels seus votants, no els sembla malament, sempre que, com ha succeït ara, no es produeixin excessos, ja que se senten tan balears -mallorquins, menorquins, eivissencs o formenterers- com espanyols. Representen, i se'ls han de sumar els d'EU, l'aclaparadora majoria social de la nostra comunitat autònoma.
En justa correspondència al que s'ha explicat abans, tot allò que pugui ser rellevant en la política local serà utilitzat per aquests partits a escala estatal per promocionar-se o per debilitar el contrari: la corrupció de Cañellas i de Matas, pel PSOE; el model econòmic, pel PP, en són dos exemples. Tot fa part d'una doble partida que, al cap i a la fi, és única: obtenir una bona tendència estatal que determini la local.
Dilluns vàrem fer un fart de riure amb la portada d' El Mundo , segons la qual, amb això del TIL, el PSOE s'havia tirat al carrer amb els pancatalanistes. L'efecte d'aquesta portada tendeix a zero aquí, on tots ens coneixem. Però la cacera d'estelades té com a mercat un públic més ampli. És curiós que, el dia abans, a El País , Soledad Gallego Díaz advertia que s'aproximava una gran campanya del PP per associar els socialistes i el PSC amb el secessionisme català amb la intenció d'ocasionar-los problemes a la resta d'Espanya. Es tracta de forçar el PSOE a adoptar una posició mil·limètricament coincident amb la dels conservadors o, en cas contrari, ser acusat de traïció. Res de nou. Exactament el mateix que feia Aznar amb la política antiterrorista i la política basca.
I aquí és on el TIL i la resposta al TIL entren en escena. Amb la seva actitud caçaestelades i de manteniment a capa i espasa de la norma, Bauzá està intentant donar una maneta a Rajoy i és conscient que, si l'estratègia funciona, això l'ajudarà aquí. Paraules com "immersió", que aquí, contràriament al que es diu, s'aplica molt poc, són autèntics espantaocells a la Península. L'objectiu que es fixi en la ment de l'espanyol mitjà que l' antitil·lingüisme equival a suport al sobiranisme principatí i a la integració de les Balears en aquest projecte. Sona surrealista, però també ho era el "ha sido ETA ".
De moment, aquí, no se n'han sortit. Però hi insistiran tant des del Consolat com des de Madrid. Del resultat d'aquesta partida depenen les probabilitats que d'aquí a dos anys tenguem un canvi de Govern a les Balears. El PP intentarà fer veure que som davant un problema lingüístic i identitari. L'esquerra hauria de tenir prou habilitat com per demostrar, com ha fet fins ara, que es tracta d'un conflicte educatiu i social que pren com a excusa la qüestió nacionalista.
Bauzá ha sortit del sistema solar, però els que el teledirigeixen creuen saber el que fan.
