Misc 18/09/2013

La dignitat al carrer

i
Guillem Frontera
2 min

Amb el Govern de José Ramón Bauzá, la societat illenca cada dia comparteix més similituds amb la del franquisme. Durant la dictadura, l'expressió del rebuig a qualsevol reforma, en les maneres en què ara s'expressa el rebuig del TIL, hauria generat commoció social i repressió policial. Ara per ara, una reacció violenta per part de les autoritats sembla poc plausible. (Entre altres coses, hi ha una qüestió d'estètica que perjudicaria el turisme -aquesta observació no pretén esser sarcàstica.)

En l'organització de la instrucció pública, l'esperit democràtic s'ha esfumat per obra de l'autoritarisme general del PP -Wert- i de l'afegit bel·licós i miserable del Govern de Bauzá. D'esquena a la comunitat educativa i a la societat, el mandatari regional ordena i legisla amb un aplom incommovible que, llegit amb atenció, revela més por i debilitat que no seguretat basada en bones raons. Si la seva governança no tengués efectes demolidors per al país, Bauzá faria més llàstima que no altra cosa. Només li queden simpaties pagades.

La mentida i l'ocultació de la veritat s'han convertit en procediments habituals de govern. Si tengués gens de crèdit, hauríem pensat que la vaga inaugural del curs havia estat un fracàs -en realitat va ser un gran fracàs de Bauzá. Però el que no és ell és subtil ni sibil·lí, al contrari: les seves maneres de majoral obsequiós amb el senyor i rudement ferotge amb els subordinats no li permeten ocultar les intencions. No és honradesa política, és incapacitat.

Però allò que aquests dies ha fet emergir una brutal similitud de l'actual situació amb el franquisme és que la dignitat està al carrer, mentre que els seus antònims s'emmurallen en el seu clos sinistre de desficiós menyspreu al seu país i a la seva cultura.

stats