Opinió 14/06/2014

El dia de la marmota

i
Bartomeu Picornell
3 min

Mariano Rajoy no observa prou consens com per modificar la Constitució. És la seva manera de raonar. S’hauria de reformar perquè el consens que l’avalava ha deixat d’existir i se n’ha de construir un de nou. José Ramón Bauzá no deu voler negociar el TIL perquè no observa prou consens, consens, clar, al voltant del que ell considera que ha de ser l’educació. Imposarà, doncs, fins que no s’acati. Que no digui ningú que no és dialogant, a més de divertit. L’altre dia una persona em contava que amb l’Ordre d’aplicació del TIL un infant, la família del qual ha triat el català com a llengua de primer ensenyament, tindrà més hores de castellà que si hagués triat l’opció en llengua castellana. Ho he de comprovar, però, d’entrada, m’ho crec.

Joana Maria Camps hauria d’anar alerta a no superar-lo com a humorista. Ha escrit una carta als pares i les mares amb infants escolaritzats a la pública i no s’està d’escriure: “Els esmentats resultats conclouen que la seva implantació (del TIL) no altera el percentatge d’alumnes aprovats respecte als cursos anteriors. Si desitjau consultar-los, podeu dirigir-vos a la pàgina web http://til.caib.es/www, en la qual, a més, trobareu tota la informació actualitzada del Sistema de Tractament Integrat de les Llengües, com també la normativa que el regula”. Vaig fer clic a l’enllaç i no vaig trobar cap estadística enlloc. Això no implica que no hi sigui, però, si hi fos, venint de qui ve, li hauria atorgat la mateixa credibilitat que a un estudi signat per Pinotxo. La consellera que obliga a implantar continguts abans d’aprovar-los -quin tràmit es deu voler botar i per què?- vol passar de ser Calamity Jane Camps a ser coneguda com la Big Sister. Un ministre francès d’Educació afirmà en certa ocasió que, si era dilluns i eren les 10.30, tots els alumnes de França estaven estudiant història. Ella vol anar més enfora. Li agradaria dir que, si és dilluns i els claustres estan votant el projecte TIL, tots els professors, llevat d’aquest i aquest altre que seran convenientment expedientats, ho han fet a favor.

Bauzá, inflexible; els claustres, rebutjant els projectes; l’Ordre TIL, recorreguda davant el Tribunal Superior de Justícia... Això es podria titular El dia de la marmota -i no assenyalaré ningú perquè després diuen que insult. L’educació a les Illes Balears ha entrat en bucle. Bauzá, que ignora que ho és, ens ha sortit un nietzscheà partidari de l’etern retorn -hauria saber que l’etern retorn és també l’etern retorn de les derrotes. Però, trobin vostès la diferència amb fa un any... Ningú no parla de vaga, o, almanco, no ho fa de manera obsessiva, com si es tractàs d’un mantra. El moviment verd, sense perdre l’entusiasme i la ràbia, ha guanyat en astúcia i -m’atreviria a dir- una mica en cohesió. El Govern té al davant un toro torejat. Hauria d’anar alerta.

No tot ha de ser riure amb ells. A pesar del que pugui semblar, pareix esser que l’únic que s’ha temut de quin va ser el resultat de les eleccions europees és, precisament, José Ramón Bauzá. Sense que ningú se’n temi ha començat la campanya electoral. Cada setmana visita uns quants pobles per celebrar tot quant deuen al seu Govern. Ja no l’esperen per escridassar-lo. Cada divendres el Consell de Govern aprova alguna inversió per als municipis. Ahir féu el gran bot i aprovà el seu propi Pla E. Coneixent-nos com ens coneixem, no cal que ens demanem com s’assignaran aquests llocs de feines en uns municipis governats quasi al 100% pel PP. No dubtem que hi haurà gent agraïda. I de música de fons l’eterna cançó: o tenim majoria absoluta o governarà una coalició radicalitzada i incoherent perquè el PSOE està fet pols. Això és una altra versió d’ Atrapat en el temps.

stats