+ Has fet una cançó ben maca. Si funciona només amb guitarra i veu, no et compliquis: és el moment d'encetar la teva carrera en solitari. Tocaràs acompanyat del teu instrument en teatres, què més vols? Bons horaris, vida sana, poc soroll, públic familiar i feina el diumenge a la tarda... però tu en vols més, ja ho sabíem: bateria, teclats analògics, baix amb distorsió i un llarg etcètera de màquines estrepitoses que acabaran per soterrar del tot la teva pobra cançoneta. Hauràs de tocar-la en una festa amb una guitarra polsegosa, després d'haver venut milers de discos, perquè algú pugui apreciar que era bonica i que tens una veu dolça.
+ Toca la cançó una vegada. Què necessita? Primer de tot, una rítmica. Imagina't on anirien el bombo i la caixa. Alguns accents del ritme de la guitarra han de coincidir amb el de la bateria i d'altres no, no et limitis a copiar amb la bateria el ritme que fa la guitarra, és molt millor si busques que es complementin. D'això se'n diu contrapunt i s'ha de tenir molt en compte, hi guanyaràs en claredat i gràcia. Al rock tothom va a pinyó, tothom pega allà mateix, malament, busca amb la melodia, la guitarra i la bateria que sonin sis o set corxeres de les vuit que té un compàs de quatre per quatre. Si la jugada rítmica és bona ja tens la meitat de la feina feta.
+ El segon element a tenir en compte són les tessitures. En una orquestra tot això està perfectament definit. Els contrabaixos fan les notes més greus, els violoncels els doblen una octava alta, a la part central hi ha clarinets, fagots, oboès, flautes i trompes, i els violins toquen les parts més agudes. Hi ha un fotimer d'instruments, però si t'hi fixes un poc podràs apreciar que es van alternant, primer un i després l'altre, a una distància d'una tercera perquè quan se solapen harmonitzin bé. Tot això que sembla complicadíssim es redueix només a quatre veus que es corresponen a les quatre veus humanes: baríton, tenor, contralt i soprano. Al nostre món, la veu més greu la fa el baix; l'aguda, la corda prima de la guitarra; només te'n falten dues i una és la melodia de la lletra, o sigui que ja quasi ho tens. Agafa el baix i la guitarra, semblen molt diferents però en realitat els separa només una octava. Aquests dos instruments sumats inclouen totes les notes que poden arribar a sonar, només es tracta que els quatre o cinc membres de la banda us repartiu l'espai sonor i rítmic sense que us feu nosa.
