El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no afluixa i ahir va tornar a qüestionar que un alumne que no sigui capaç de treure una nota mínima de 6,5 (el mínim que es vol fixar per poder accedir a una beca) hagi d'anar a la universitat. Al marge del to inapropiat de les declaracions ("Els paguem per estudiar", va dir a TVE) és evident que el ministre ens vol fer combregar amb rodes de molí i vol fer passar com una aposta per l'excel·lència i la meritocràcia el que és només una mesura més d'estalvi forçada per les polítiques d'austeritat.
Les autonomies i els rectors ja han posat el crit al cel per la mesura, que va acompanyada d'una limitació de la quantitat màxima que es pot rebre (de 2.000 euros es passaria a 1.500) i que amenaça la igualtat d'oportunitats en l'accés a l'ensenyament superior, ja que els alumnes amb recursos en tindran prou amb un 5 per continuar estudiant.
Wert és el ministre que més explicacions dóna i amb una exposició pública més accentuada, cosa que li ha fet guanyar una certa fama d'home dialogant, però la realitat demostra que és absolutament incapaç de teixir acords amb els sectors implicats i tenyeix la seva activitat d'un fort biaix polític i ideològic. És exactament el que ha passat amb la llei Wert.
En un context de crisi econòmica i amb l'atur juvenil disparat per sobre del 50%, quin missatge es vol donar si s'apugen les matrícules universitàries i s'endureixen els requisits per accedir a les beques? ¿Es tracta d'afavorir la cultura de l'esforç o simplement de treure de la universitat milers de joves de famílies modestes que ara es consideren una càrrega per a l'erari públic perquè, a més, ho tindran difícil per aconseguir feina del que han estudiat?
Potser les universitats estan massificades i cal potenciar la formació professional, però en cap cas es pot canviar la tendència mitjançant la coacció acadèmica i la discriminació econòmica. L'aplicació cega dels criteris economicistes en matèries delicades com l'educació pot fer que ens encaminem cap a un model de societat injusta i desigual. I negar a algú el dret a l'educació mai pot ser una bona solució, més aviat és un despropòsit.
