Publicitat
Publicitat

Qui defensa els que sofreixen?

La socialista Elena Valenciano, cap de llista del PSOE a les europees, no veu el seu homòleg del PP, Arias Cañete, en la defensa dels que sofreixen. El missatge és clar i supòs que connecta amb una part importantíssima de la població. A Arias Cañete el podem veure en moltes causes, campanyes, en infinitat d’escenaris, de projectes i fins i tot de grans obres, però, fins que Valenciano ho va mencionar, no crec que a ningú se li hagués acudit de relacionar-lo amb la lluita contra el sofriment de tantes i tantes persones fuetejades per la crisi i el mal govern.

Qui veim en aquests treballs? Per facilitar la resposta, concentrem la pregunta en els dos partits grossos de l’Estat. Per exemple, hi veim algun membre del govern? S’han instal·lat tan ostentosament en la propaganda descarada, en l’anunci de la bona nova, que els problemes i les misèries de cada dia són d’un altre planeta. No s’acosten als que sofreixen per por que aquest sofriment pugui tacar d’ombra els seus vestits. Obrim el focus: veim indicis, en el PP en general, de l’existència de persones lluitant al costat dels que sofreixen? Ni tan sols s’esforcen a simular-ho.

En el PSOE canvia lleugeríssimament el panorama. La pobresa i el sofriment han penetrat a poc a poc el seu discurs, però encara no podem dir que hi hagin assolit un polsim de versemblança. Els socialistes són massa “classe política” tal com lamentablement l’entén el comú de la gent: una casta privilegiada que s’ocupa dels seus propis problemes. No han sabut donar visibilitat a la seva connexió amb el poble.

És menester avançar cap a l’esquerra per oxigenar-nos amb la confortant sensació que hi ha polítics al costat dels que sofreixen, polítics en la realitat fosca d’una gent humiliada sense pietat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF