L'EDITORIAL
Opinió 16/06/2013

La crisi dels partits polítics tradicionals

2 min

L'anàlisi que ofereix la Fundació Gadeso aquests dies va més enllà dels resultats concrets. No sols els notres governants són pèssimament valorats entre els seus opositors ideològics, sinó que a més també els seus simpatitzants es declaren en contra de les polítiques realitzades. Més de la meitat dels votants del PP consultats consideren que la gestió de Bauzá i el seu equip ha esta molt negativa. Els mateixos líders populars admeten que han incomplit el seu programa, perquè "la circumstància ho exigia". Els ciutadans tampoc no premien l'oposició, que suposadament hauria de treure rendiment d'aquest desgast governant. La coalició MÉS i el PSIB no tenen l'aprovació dels enquestats. Llavors, què passa aquí? Fa massa temps que les institucions polítiques s'allunyen del carrer i mantenen debats i formalismes que no resolen els problemes. La desafecció arriba per esgotament. L'enrenou polític no deixa sentir el debat de fons, si és que es produeix. Retrets i dialèctica de poc nivell amaguen un fracàs estrepitós. Més greu que no ser capaços de generar ocupació o millorar la sanitat és el descrèdit total. No és que els ciutadans únicament valorin negativament una determinada llei o política, és que no creuen en la política com un instrument de millora de la societat, i d'assoliment d'objectius col·lectius. Aquest és el veritable drama. No hi ajuda gens l'escenari de corrupció contínua que els mitjans de comunicació ens veiem obligats a presentar. Comissions per adjudicacions d'obres, contractes a dit, resolucions precuinades i concursos a mida. L'administració no pot tolerar ni un minut més aquest desgavell, perquè les seves conseqüències poden ser devastadores. Un poble que no vol saber res de la cosa pública es desentén del seu futur. Els partits tradicionals no han sabut gestionar aquesta situació i semblen guanyar temps a l'espera de la punxada del rival, ja sigui governant o fruit de qualsevol escàndol de corrupció. No és el camí. Cal que de veritat s'obri la porta al debat intern, a la pluralitat en lloc dels aparells rígids, i que es prengui nota de moviments com la PAH que, sense recursos, fan servei públic.

stats