Opinió 02/02/2014

Els comerciants són masoquistes?

i
Damià Pons
4 min

El passat diumenge en aquest mateix diari es va publicar un interessant reportatge sobre el creixement espectacular del nombre de grans superfícies comercials que s'ha produït amb el govern Bauzà, els darrers dos anys i mig. En xifres exactes, n'han autoritzat quaranta. Quasi res. A mesura que el vaig anar llegint, em va venir al cap l'entrevista feta per en Maties Vallès a en Bartomeu Servera que va sortir publicada al Diario de Mallorca el passat desembre. Record perfectament la impressió que em va produir: perplexitat, al·lucinació, incredulitat. El personatge és, des de fa anys, un peix molt gros del sistema comercial illenc. Al llarg d'una dècada va estar al capdavant d'Afedeco i actualment presideix la Confederació Balear de Comerç. Això significa que ha estat i és el cap visible d'un sector econòmic que agrupa uns quants milers d'empreses, les quals produeixen un percentatge substancial del nostre PIB i són un nínxol molt important d'ocupació.

La cosa més habitual del món és que un líder empresarial cada vegada que tengui l'oportunitat de parlar faci una defensa argumentada dels interessos del seu sector. De la lectura de l'entrevista del DdM jo en vaig treure una conclusió que anava en sentit contrari. En poques paraules, vaig pensar: "Aquest home pateix una intoxicació ideològica tan forta que és incapaç d'elaborar un diagnòstic objectiu de la realitat que sigui coherent amb les conveniències del sector que representa". Em resulta impossible imaginar que les obsessions i les contradiccions expressades pel president Servera puguin ser compartides per la immensa majoria dels comerciants, els quals, ben segur, són ideològicament i culturalment plurals. I previsiblement també tenen el do del sentit comú.

Bartomeu Servera, que està afiliat al PP, hi afirmava que la política comercial del govern Bauzà els era del tot perjudicial i que en Pere Sampol havia estat el millor conseller de Comerç que hi havia hagut. Un cas evident de masoquisme: dóna suport polític a l'organització i a la ideologia que perjudiquen els interessos econòmics que representa. Com és possible que un "líder" empresarial que defensa el petit comerç no s'hagi adonat que hi ha una correspondència entre les opcions politicoideològiques i els models d'ordenació de l'estructura comercial? El suport del PP a les grans superfícies comercials és coherent amb una sèrie d'actituds i d'estratègies: el servilisme davant el gran capital, l'extracció de recursos dels diferents territoris en benefici de la concentració de les cotitzacions fiscals a Madrid, els afanys especulatius insaciables sobre els terrenys situats a les perifèries urbanes, un model de ciutat fonamentat en la mobilitat automobilística i en el trànsit compulsiu, una voluntat d'organitzar els lligams interpersonals sobre la base de l'individualisme consumista i no a partir del funcionament de xarxes associatives de veïnatge... Per tot això, un "líder" empresarial del petit comerç hauria de saber que esperar que el PP els sigui favorable és tan poc raonable com anar a collir llimones a una figuera. Igualment, les polítiques públiques de suport al petit comerç responen a un model de societat i de país: generació de riquesa que reinverteix en el territori, creació de vincles cohesionadors entre unitats d'espais pròxims, major atenció al producte local, un model de ciutat urbanísticament i socialment més inclusiu i més concentrat... I si el PP va contra els interessos que ell suposadament defensa per la seva condició de "líder" empresarial, quina raó pot explicar que en sigui un afiliat tan incondicional? Dues hipòtesis: la primera, perquè el seu dretanisme i la seva concepció d'Espanya tenen molt més pes, a l'hora d'actuar políticament, que no els interessos econòmics que representa; i la segona, perquè deu considerar que esser del PP és la manera de pertànyer a una categoria superior de ciutadans, els poderosos, els qui tallen el bacallà a tots els nivells; en aquest cas seria un comportament d'afirmació classista, semblant al d'aquells jornalers de les possessions d'antany que perquè de tant en tant el senyor els regalava un puret fort ja es creien ser més importants que els seus companys de feina.

Tanmateix, el moment més apoteòsic de l'entrevista d'en Vallès estava concentrat a la darrera resposta. En Servera textualment deia: "... me preocupa España como país, porque soy y me siento español, mallorquín, de mi barrio y de mi escalera. No quiero que Baleares sea la quinta provincia de Cataluña, que es el mayor problema ahora mismo". Sí, ja sé que sembla impossible, però és ben cert que aquesta citació és textual. La lucidesa en el diagnòstic de quin és el gran problema de la Mallorca d'ara mateix és monumental. Antològica. Digna de ser estudiada en algun laboratori d'antropologia social. Deuen ser tan lúcides com aquesta les altres reflexions que en Servera va fent en l'exercici de la seva presidència? Si és així, que el petit comerç se'n surti ben parat és un objectiu impossible. Que les Balears pateixin un espoli fiscal de part de l'Estat d'un 14% del seu PIB o que no hi hagi compensacions estatals per a fer front als costos de la insularitat o que es destinin milions i milions d'euros a la creació d'una desorbitada xarxa peninsular de tren d'alta velocitat i que les inversions públiques a les Balears arribin en comptagotes o que el tot inclòs subordini descaradament l'ordenació del comerç als interessos dels hotelers en detriment dels petits establiments familiars de les zones costaneres, tot això, per a en Bartomeu Servera, són problemes de poca rellevància en comparació a l'amenaça catalana. És tan mallorquí el president Servera que resulta que és impossible trobar a la pàgina web d'Afedeco, prou àmplia, ni un sol escrit en la llengua pròpia dels mallorquins. La seva mallorquinitat és gastronòmica? Li agraden la sobrassada i el tumbet? És gaire coherent que hagi considerat que convenia que l'articulació de les associacions de comerciants de les diferents illes hagi de ser de caràcter confederal i en canvi que no li vagi gens malament, tot fa pensar que és així, que el seu estimadíssim PP estigui duent a terme un profund procés de recentralització de l'Estat per terra, mar i aire?

En Bartomeu Servera amb el seu diagnòstic sobre el "mayor problema de ahora mismo" es converteix en executor d'una estratègia més vella que el pastar: la creació d'un enemic inventat per emmascarar les malifetes de l'enemic ben real. L'imaginari perill catalanista serveix per a ocultar el provincianisme mental, la subordinació política i l'espoli fiscal. Esperem -sabem que és així- que la immensa majoria dels comerciants illencs no tenguin els ulls i el cervell tan emboirats com el seu dirigent.

stats