La ciutat alternativa

QUAN LA CIUTADANIA se cerca la vida i pren les regnes de les activitats culturals i festives, vol dir qualque cosa. És el que ha succeït a Palma durant aquestes festes de Sant Sebastià. Bé, de fet, és el que succeeix a Ciutat des de fa un parell d'anys, des que el consistori decretà l'austeritat per a la cultura i no pocs col·lectius varen optar pels espais alternatius, per les manifestacions alternatives, per les festes alternatives... L'austeritat no és sinònim de la indefinició. Algú ho hauria d'explicar a l'Ajuntament de Palma, perquè el fet que l'expressió de la cultura converteixi aquesta ciutat en alternativa vol dir dues coses a la vegada: que la ciutat no és morta, de la qual cosa hem d'estar ben satisfets, però també vol dir que les iniciatives culturals de l'Ajuntament no satisfan els ciutadans.

QUE UNA MANIFESTACIÓ per la qualitat de l'educació aconsegueixi reunir més gent a Palma que les festes patronals també vol dir qualque cosa. Que es va veure la gent més cohesionada el 29 de setembre i no només pel color de la camiseta, sens dubte. La ciutadania es mobilitza per allò que li interessa, s'ajunta per allò que vol compartir, a la vegada que es disgrega si no hi ha res que tengui la força suficient per reunir-los. La revetlla de Sant Sebastià enguany no només ha estat passada per aigua, sinó que, per ser cada any més aigualida, va fer que molts de ciutadans celebressin la pròpia festa: al carrer dels Oms, al Siset amb Orgull Llonguet, Sant Kanut, a la Costa de la Pols... O bé l'Ajuntament dóna la volta a les festes de la ciutat, o bé s'haurien de plantejar per a l'any que ve amollar l'organització i que cadascú s'ho faci com vulgui.

ELS ESCRIPTORS, TAMBÉ ALTERNATIUS. Des que Cort decidí desarrelar els premis Ciutat de Palma de novel·la i de poesia, atorgant premis en castellà i en català per a cadascuna de les categories, i enguany indistintament en una única convocatòria per a ambdues llengües, els escriptors també fan la seva festa. "Els Ciutat de Palma de Can Alcover" responien ahir als Ciutat de Palma del teatre Principal amb lectures dels poetes nostrats, guardonats altres anys per la seva obra en català. Celebració alternativa, quan el consistori no en deixa, d'alternativa. L'equip que governa l'Ajuntament justificava la decisió d'enguany declarant que vol recuperar l'esperit de 1956, i es posava la soga al coll. Interessat a tornar a l'època franquista? No sé quin paper han jugat els jurats dels dos premis literaris que, per a satisfacció dels governants, han fet que el Joan Alcover de poesia anàs a una obra en castellà (si Alcover aixecàs el cap, se n'aniria a Can Alcover), i el Llorenç Villalonga, a una novel·la en català. Políticament correcte? No, una mostra més de la indefinició cultural que promou l'equip municipal. Des de Can Alcover, se li recordava que els escriptors estan a una altra banda i que no tornaran a celebrar els premis Ciutat de Palma oficials, si no se'n canvia el criteri i es recupera, no el franquisme, sinó la història democràtica dels guardons.

DEL PREMI D'ARTS PLÀSTIQUES es pot dir gairebé el mateix. Ja fa molts anys que va entrar en la indefinició més absoluta, i si ningú no es recorda del guanyador o guanyadora de l'any passat (ah, sí, que va ser un plagi), tampoc se sap per quina raó se li va concedir ni es concedeix any rere any. Si el regidor Fernando Gilet va anunciar que per a aquesta edició faria un replantejament del premi Antoni Gelabert d'arts plàstiques, o no l'ha fet finalment, o no s'ha notat. Palma no té projecte cultural i això se li comença a veure massa. D'aquí la ciutat alternativa, que pot ser molt atractiva i tremendament creativa, però que per a tot governant pot resultar molt perillosa. Jo, del batle Isern, m'ho plantejaria.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF