Publicitat
Publicitat

El cant de la Sibil·la

Copio de l'Ara.cat d'ahir: "El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) ha confirmat que els correus de l'expresident de Caja Madrid Miguel Blesa són «irrellevants» per a la causa oberta contra el jutge Elpidio José Silva per delictes de prevaricació i contra la llibertat individual".

És tan bèstia, és tan ofensiu i desafiant per al sentit comú, que m'ho he de llegir una vegada i una altra i seguesc sense trobar-hi cap més entrellat que el d'una broma de gust pèssim. 8.733 correus electrònics enviats o rebuts per un presumpte delinqüent no tenen cap mena de valor davant de la justícia, mentre que el jutge que s'ha encarregat de perseguir -i fins i tot de fer empresonar- aquest delinqüent ha de carregar amb la culpa de prevaricar i d'actuar contra la llibertat individual. Contra la llibertat individual d'un presumpte lladre a l'engròs, caldria matisar. Presumpte, però a l'engròs.

Blesa va fer literalment el que li va passar per l'arc de triomf en el seu mandat al capdavant de Caja Madrid, un fenomen més o menys tan indecent com Caixa Catalunya però encara una mica menys que Bankia. Tots són casos en què el poder polític i el poder financer es posen d'acord per anar junts de la maneta, en benefici d'una colla de desaprensius i de facinerosos que no tenen cap altre objectiu que el d'omplir-se les butxaques a compte de la bona fe -o de l'avarícia, això també podríem discutir-ho- dels seus clients. Una vegada tothom havia après que el sistema consistia a aplegar els calés i córrer, com en la pel·lícula de Woody Allen, la veda va quedar oberta per a tots els lladres de coll blanc que s'hi van voler apuntar. Blesa (sempre presumptament, encara que ja s'hagi vist en el destret de pernoctar a la presó) hauria estat un d'ells. Només per això, 8.733 correus electrònics seus (quin volum de correspondència, deunidó) haurien de merèixer si més no l'interès de qualsevol investigació judicial seriosa, encara que fos per guardar les formes. Però ni això. No voldríem incórrer en demagògia, però a vostè li analitzaran a fons qualsevol correu electrònic en què admeti haver deixat de declarar uns rendiments del treball de cent euros. Al tal Blesa, en canvi, gairebé nou mil missatges li són pignorats perquè, d'acord amb el TSJM, resulta que són "irrellevants". Després es queixaran de l'auge de la premsa satírica.

Que ens prenguin per imbècils no significa exactament que hàgim de ser-ho. L'embolic que ha muntat la democràcia espanyola entre els poders executiu, legislatiu i judicial (amb l'aquiescència de destacadíssims membres de les tres parts) ha dut a això: que qualsevol iniciativa de la justícia sigui vista com una acció política en contra d'un partit o altre, i que al seu torn és repel·lida des de les instàncies judicials afins al partit polític afectat. Dit en poques paraules, una vergonya màxima. Ara que en són les dates, que el cant de la Sibil·la ens retorni el sentit i la noció de la justícia: "Lo jorn del judici / parrà a qui haurà fet servici..."

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF