Misc 03/04/2014

El ball alegre de les xifres de l’atur

i
Sebastià Alzamora
2 min

Ens assabentàvem ahir que l’atur, el passat mes de març, ha baixat un 4,75% en el conjunt d’Espanya, en comparació amb el mateix mes de l’any anterior. En xifres, això vol dir que la desocupació ha baixat en 39.583 persones a Catalunya, en 4.858 a les Balears (percentualment, la baixada més important de totes les comunitats autònomes) i en 239.377 persones en el conjunt de l’Estat, sempre comparant el març que acabem de deixar enrere amb el març de l’any 2013. A més, també és important remarcar que, en comparació amb el mes de febrer, l’afiliació a la Seguretat Social ha augmentat en 83.984 persones a tot Espanya. Segons veus oficials, és el millor comportament en ocupació enregistrat des del mes de març del 2007, és a dir, quan encara no s’havia donat la crisi com a oficialment iniciada.

Són dades positives, sens dubte, però encara no ha arribat aquell moment cèlebre que deia Harvey Keitel a Pulp Fiction. Caldria conèixer amb detall quina és la naturalesa i les condicions d’aquests nous llocs de treball que s’han creat, i potser som malpensats de mena, però alguna cosa ens fa suposar que, en la seva majoria, deuen ser d’una fragilitat i una precarietat més que considerables. Dit d’una altra manera: no es tracta tan sols de la quantitat, sinó també de la qualitat de l’ocupació que es crea. I la reforma laboral del govern Rajoy ha posat els fonaments necessaris perquè aquesta qualitat sigui paupèrrima. També caldria tenir una notícia més clara sobre el perfil dels beneficiaris (diguem-ne així) d’aquests nous llocs de treball: són joves?, són dones?, són persones amb educació universitària?, o es tracta de llocs de treball no especialitzats? Quina és la mitjana de durada dels contractes? ¿S’aprecia alguna millora en les expectatives de les persones que han quedat a l’atur a partir dels cinquanta anys i que no troben feina enlloc? Quin és el volum de mà d’obra en negre, o il·legal? Com queden els índexs d’endeutament i de capacitat de consum?

És difícil trobar les dades que donen resposta a totes aquestes preguntes. En canvi, és molt fàcil trobar les dades més rutilants (l’atur ha baixat, l’afiliació a la Seguretat Social ha augmentat) perquè són les que a les patronals i als governants els interessa de divulgar. Hi ha aquesta cançoneta sobre la recuperació amb la qual el PP està disposat a martellejar-nos de cara a les eleccions europees i, a partir d’aquí, al llarg de tot un cicle ja descaradament preelectoral que ens ha de portar a eleccions autonòmiques, primer, i espanyoles, després. El discurs triomfalista ja ha començat a desplegar la seva trompeteria, i cada dia serà més estrident i més descarat. Per contrarestar-lo, recordem l’altra cara de les xifres: Espanya segueix sent un país amb 4.795.866 aturats. Catalunya en té 624.467, i les Balears 85.718. Ara facin vostès la conversió de nombres a persones, i de persones a famílies. Si aquest és un panorama de recuperació, no em vull imaginar com deu ser-ne un de decadència o, fins i tot, de desintegració.

stats