Diu Ryszard Kapuscinski que els efectes devastadors d'una dictadura perviuen molt temps després de la mort del dictador. Que un país que ha patit un règim totalitari necessita 100 anys per recuperar-se'n. Aquí som nosaltres, suposo. El 2015 ja en farà 40 de la mort de Franco.
I aquest 2013 el PP ha rebutjat declarar el 18 de juliol dia oficial de condemna del franquisme. També el Partit Popular ha tombat al Congrés una moció de l'oposició en què es reclamava tipificar com a delicte l'apologia del franquisme. La delegada del govern espanyol a Catalunya, María de los Llanos de Luna, ha lliurat un diploma a la División Azul en el marc d'un homenatge a la Guàrdia Civil.
L'alcalde de Baralla i diputat provincial per Lugo, Manuel González Capón, ha afirmat en un ple municipal de finals de juliol que "los que fueron condenados a muerte con Franco será porqué lo merecían". Unes disculpes posteriors li han servit per continuar en el càrrec. Carmelo Romero, alcalde de Palos (Huelva) i diputat al Congrés pel PP, ha penjat una imatge al Twitter en què es llegia: "Cuando mandaba Franco, todos teníamos dinero en el banco". I encara un tercer alcalde del PP, Jesús Otero, de Vila de Cruces (Pontevedra), ha recol·locat en un local municipal plaques en record a Franco i Primo de Rivera que els socialistes feia 30 anys que havien retirat.
El 2013 també ha sigut l'any en què el col·legi públic Príncipes de Asturias de Quijorna (Madrid) ha organitzat una exposició amb una dotzena d'estands plens de simbologia franquista i nazi, i amb pancartes que deien "Arriba España" i "Saludo a Franco". L'endemà, l'alcaldessa va participar en un homenatge als "caídos por Dios y por España en la defensa de Quijorna". Afiliats a Nuevas Generaciones de València s'han fet fotos amb símbols franquistes i les de Bollullos (Huelva) han escrit a Twitter "Franco ha muerto" sota el hashtag #frasesquenodeberianexistir. Mentrestant, la germana de Puig Antich i altres víctimes del franquisme han hagut de fer 10.000 quilòmetres per declarar davant la jutge argentina que investiga els crims i les desaparicions del franquisme, entre el 1936 i el 1975.
Algú dirà que són anècdotes, però en són tantes que fan pensar en Kapuscinski, en Franco i en com una dictadura queda instal·lada al subconscient de tantes generacions i perviu tants anys després de la mort del dèspota.
P.D. El 2013, i mentre un grup de gent molt nombrós vol enterrar tòtems de la Transició, com la Constitució o la monarquia, el PP ha ensenyat la seva cara més intransigent. En termes de fi de franquisme, seria el búnquer contra la ruptura. Aleshores va triomfar la reforma. Cal veure què passa ara.
