Francesc Homs va dir que, per a Catalunya, les eleccions europees seran un assaig general de la consulta, i a Gerardo Martino li passa al revés: per al Barça, la Lliga està sent un assaig general per a la competició europea. Només els partits del Madrid (dissabte 26 d'octubre) i de l'Atlètic de Madrid (12 de gener de l'any que ve) es presenten francament oberts. A la resta, mai no es pot descartar l'accident, però el favorit va de blaugrana. No passa el mateix a la Champions, sobretot després dels dubtes que va deixar la ferida del Bayern. Europa dirà d'aquí uns mesos, doncs, quant pesa aquest Barça, definitivament.
Mentrestant, compliments al senyor Martino. El rècord de l'arrencada encara té més mèrit si considerem com va anar el seu fitxatge, que té Messi lesionat i que podent fer una alineació titular tipus, que ningú no discutiria, està repartint minuts. I no és el mateix jugar amb Song que amb Busquets, posem per cas. I s'ha atrevit a canviar Messi. Les rotacions proporcionen una pista interessant sobre aquest entrenador: lluny de voler causar bona impressió d'entrada cremant els de sempre, ha pensat amb aplom en la gestió a llarg termini, com si cregués que tindrà llarg termini. Però hi ha més.
Bartra. Vull pensar que Martino ho fa per convicció, però ja era hora d'acabar amb la desraó de tenir un central jove en plantilla i no fer-lo jugar quan anàvem curts de centrals. Zubizarreta va dir que el fitxatge de darrere era Puyol, i em sembla que serà Bartra. I que per molts anys. Alexis: vaig començar la Lliga pensant que tot el que podia donar ja ho havia donat. Dissabte me'l vaig mirar amb respecte. Que cedís la pilota a Neymar quan tenia el hat trick a punt és de gran qualitat humana i professional. Neymar: no para de créixer, al servei de l'equip i de l'espectacle. Presenta una intensitat, una velocitat i una tècnica que rarament van juntes. Aguanta totes les entrades del món i continua desafiant defenses amb valentia. Ha d'afinar la punteria, però ja se li veu que és molt més que aquell ídol fabricat per adolescents, aquella col·lecció de crestes i patrocinadors per als quals ja feia anuncis quan encara no havia fet història.
El Barça encara té assajos pendents: pateix en defensa (sort n'hi ha de Valdés), algunes passades llargues només són pilotades llargues i en el joc directe s'atabala. Però està trobant un equilibri.
No es pot dir el mateix dels plantejaments del conjunt del país davant Madrid. Ni per les xifres, ni per les lletres. Qualsevol millora en el finançament de Catalunya toparà amb tothom, però sobretot amb Andalusia, última gran reserva socialista de vots. Qualsevol acord de no agressió a la llengua i de reconeixement nacional de Catalunya toparà amb el PP i tot el que li creix a la dreta. (Com deu estar Espanya que creix l'espai polític a la dreta del PP…) Amb tot, es tornarien a equivocar si pensessin que perquè CiU baixa molt en una enquesta, el desig de consulta i d'independència també baixen. Els dos últims 11-S no van ser cap assaig.
