Waterloo

El juny de 1815 Napoleó va perdre la batalla de Waterloo, davant les tropes aliades dirigides per Wellington. Fa quaranta anys (40!) els suecs d'ABBA van guanyar la batalla d'Eurovisió amb una cançó que evocava els conflictes d'amor amb una terminologia bèl·lica: "a Waterloo Napoleó es va rendir / oh, sí, i sento que m'he trobat amb el destí d'igual manera" o "sento que guanyo quan perdo". Els suecs també feien professió de fe de la seva concepció cíclica de la història: "el llibre d'història que hi ha a la posella sempre es repeteix". La cançó és rodona, d'una rara perfecció, sens dubte la millor de totes les que han guanyat el certamen.

Hauria estat tot un detall que la Unió Europea de Radiodifusió hagués honorat aquest 'capolavoro' de la cançó pop decidint que, vist que seria difícil superar aquella combinació de lluentons i potes d'elefant, referències al cor de la història d'Europa, delicades progressions harmòniques i ritme alegre i encomanadís, potser el millor fóra considerar com a finiquitat el concurs d'Eurovisió. No hauríem hagut de suportar la trista decadència d'aquell espectacle que una vegada havia estat ple d'elegància i glamour.

Avui, el que havia estat una plataforma per al talent (si fins i tot hi va participar Franco Battiato el 1984!) s'ha convertit en una desfilada de personatges de fira, en una 'kermesse' lamentable que consisteix en demostrar quin dels participants és més patètic. Poques decisions s'han pres en aquest país més encertades que renunciar a ser còmplices d'aquesta deriva. I els diners estalviats, els més ben estalviats de tots.