Jo, com ella, aquella vaca que tenia mala llet, tinc ganes de dir que prou, que s'ha acabat, que aneu al botavant, vós i galleda i tamboret de fusta. Jo, com vostès, ja he complert. Ja he fet cua disciplinada per anar al tram que em tocava i he donat les mans a desconeguts, tot i que sóc feréstega i no m'agraden les expansions (només abraço desconeguts si els dono el condol o m'hi vull casar). Jo, com vostès, m'he hagut d'aguantar la micció durant hores perquè no se'm pogués acusar d'incívica per haver embrutat el territori (encara espanyol). No he llençat papers, he desat les llaunes de cervesa a la motxilla. Em diuen que en tota la cadena humana només hi ha hagut sis incidents (el més greu, una lipotímia). I ara que ja ho he fet, demano, sisplau, al president (i si cal, fins i tot al conde de Godó) que això ens ho solucioni abans de l'any que ve. Juro per Jordi Barbeta que un altre any com aquest no l'aguanto, i ja anuncio des d'aquí que l'Onze de Setembre de l'any que ve me'n vaig de cap de setmana a Sant Joan de l'Erm a escriure una trilogia històrica sobre l'amant bisexual de Felip V. No hi seré per a ningú.
L'any passat ja ens vam manifestar massivament. Aquest any hem fet la proesa de la cadena humana (i ha estat tan bèstia que fins i tot els mitjans de comunicació espanyols n'han parlat una mica). L'any que ve, què més podríem fer? Només se m'acut un flashmob multitudinari on a les 17 hores i 14 minuts els milions de catalans que volem decidir ens estiréssim bocaterrosa a l'AP-7 amb els pantalons al garró, de manera que ensenyéssim la part inferoposterior del tronc, sobre la qual descansa el cos quan hom seu i que s'anomena cul . Sé que ensenyar milions de culs catalans al món seria un atractiu turístic, perquè tots els culs catalans (menys un) són preciosos. Però és molt perillós. Per favor, demano.
