Avui us proposo un itinerari cultural, paisatgístic i identitari de primer nivell, que us ajudarà a reflexionar sobre el que som, i sobre el que volem ser. Com em va dir l'Elena Gual, la directora de l'Escola Arrels de Perpinyà, un itinerari que ens ajuda a comprendre fins a quin punt la feina tan sols comença amb la lluita per la independència que entre tots estem menant.
Cal que baixeu a Vall-de-roures per visitar l'Octavi Serret. El primer que me'n va donar notícia va ser el meu gran amic, el Xavier Pallarès, polític de les Terres de l'Ebre, fonamental per comprendre l'evolució del país els darrers anys. El Xavier me'n parlà perquè en Serret, tot i ser de Vall-de-roures, al Matarranya, forma part de la gran comunitat social, cultural i econòmica que han aconseguit bastir el Matarranya i la Terra Alta, que han convertit la frontera del riu Algars en una frontissa. L'Octavi, que és Premi Nacional per la projecció social de la llengua catalana, sempre us rebrà treballant. La Llibreria Serret és un veritable cau de contrabandista d'idees i de mots. Sembla el seguidor perfecte de la divisa de l'Enric Casasses: " Embarcat en això d'escriure versos / tot el que descarrego és contraban / i si vénen agents a interrogar-me / callaré com un mort, jo només canto / als homes lliures i a la dona gran... " Aquest és en Serret, un home lliure que t'acull amb ganes immediates d'enxarxar, de conxorxar, de confabular per tal de servir la cultura catalana. Amb ell, Vall-de-roures i el Matarranya esdevenen capitals per a la nostra cultura. Piles de llibres escampades per tot arreu, estanteries, gent entrant i sortint, comprant diaris, revistes, material escolar... L'Octavi és capaç de mantenir vives cinc converses alhora, com aquells malabaristes xinesos que fan giravoltar plats damunt de palets, sense que els caiguin per terra. És impressionant veure com l'Octavi ens ha ensenyat que no hi ha centres ni perifèries, que no tenim dret a fer veure, des de Barcelona, que el país s'acaba a Collserola. Que només l'aliança entre la capital, una capital que ho és perquè s'ho guanya treballant, servint, i els focus d'irradiació cultural escampats pels Països Catalans, faran possible que reeixim, ens passi el que ens passi políticament parlant. Aneu a can Serret, doncs, amb humilitat i amb ganes d'escoltar. Compreu-hi llibres i gaudiu d'alguns dels paisatges més impressionants d'Europa. En sortireu enfortits.
L'altre punt a tenir en compte és Prats de Molló. Prats és un punt singular del nostre país, per la història pròxima i llunyana. Més ençà del Tractat del Pirineus, i encara més ençà de la detenció del president Macià, Prats de Molló és un punt molt important per a la pervivència de la nostra cultura a l'altra banda de la frontera entre els estats francès i espanyol. Fa pocs dies vaig arribar a Prats a peu, des de Molló, fent el Camí de la Retirada (aprofito per tornar a denunciar l'estat deplorable, indigne, de la placa commemorativa al costat espanyol del Coll d'Ares). A Prats hi ha una rebrostada de la cultura i de la consciència nacional catalanes. Des d'una molt digna revista d'història i de cultura popular, Costabona , editada en català i en francès per l'Associació Velles Pedres, passant per la penya barcelonista, amb més de vuitanta socis, i el que és fonamental, dues llibreries de pes, totes dues molt ben equipades i ben dirigides des del punt de vista de la difusió de la cultura, la història i la llengua del nostre país. Una és la Sant Jordi. El Georges Gisset us conduirà de seguida als llibres de les magnífiques Edicions del Trabucaire, de Perpinyà, i també a la resta de novetats que, en francès o en català, parlen de les nostres terres del nord. En sortireu, a més, amb unes quantes receptes de cuina. L'altre punt, aquest clau, és la llibreria de vell i d'ocasió del Patrick Lluís i de l'Elena Gual. Ell és assistent social a Perpinyà i ella és la directora de l'Escola Arrels. La visita a la seva llibreria esdevé un fet important, una fita vital, un punt en el qual totes les teranyines, totes les mandres que a vegades ens tenallen en el camí complicat del servei al país, s'esvaeixen en un instant. El Patrick i l'Elena us parlaran amb el cor i amb el cervell. Us faran veure fins a quin punt la frontera som nosaltres. Com és possible que aquest diari que teniu a les mans arribi a Perpinyà o a Prats de Molló com si arribés a l'estranger? Com és possible que no ens hàgim empescat res per saltar-nos el que precisament fa que visquem tan separats dels nostres germans?
Aneu a Vall-de-roures i aneu a Prats de Molló. Us enamorareu de l'Octavi, del Patrick i de l'Elena. Us enamorareu un altre cop del país.
