Opinió 29/04/2014

Tres apunts per reflexionar

i
Andreu Grimalt
3 min

Avui m’agradaria aprofitar aquest espai per comentar breument tres notícies de molt distint signe aparegudes en els darrers dies, tres apunts de la nostra realitat que ens haurien de fer reflexionar i canviar la nostra manera de fer les coses.

El primer es refereix a un dels grans problemes mundials, la fam. En el seu darrer informe com a relator de Nacions Unides pel Dret a l’Alimentació, Olivier de Schutter destaca que el sistema internacional de producció agroalimentària no és sostenible per més temps i critica amb duresa l’alliberament a què ha estat sotmès aquest sector, que fins i tot cotitza a les borses internacionals. És a dir, que malgrat el creixement de la producció no s’ha acabat amb la fam, perquè el sistema s’ha basat en les lleis de l’economia de mercat, obviant qualsevol vinculació a les polítiques sanitàries o de nutrició.

A més, i aquí és on tots podem posar el nostre granet d’arena, Schutter adverteix que arreu del món es llença un terç del menjar que es produeix, cosa que podria alimentar 2.000 milions de persones (240 milions de persones passen gana, la majoria a l’Àfrica, i aproximadament uns 4.000 milions pateixen un dèficit d’alimentació). Per tant, el que fem a ca nostra amb el menjar és d’una importància cabdal per al sosteniment global. Sense deixar de reivindicar un canvi de paradigma en el model agroalimentari mundial, actuem en la mesura de les nostres possibilitats no tudant aliments i sent responsables a l’hora de fer la compra.

El segon apunt també implica canvis en el nostre comportament dins ca nostra. El darrer baròmetre del CIS (març 2014) deixa palès que el repartiment de tasques a les llars és lluny de ser equitatiu, ja que la meitat de les dones afirma que són elles les que sempre preparen el menjar, freguen els plats, fan la compra o netegen la casa (percentatge que s’enfila al 70% si hi afegim les que ho fan “normalment”). La cura dels fills, per descomptat, continua sent cosa de dones: un 80% de les enquestades diu fer-se’n càrrec gairebé en exclusivitat durant els primers anys de l’infant. Encara més, en el cas que cap dels dos pares no pugui cuidar el menor, principalment per motius laborals, són les padrines les responsables de fer-ho.

Aquí esdevé imprescindible un canvi en els rols home-dona amb l’objectiu d’assolir una igualtat ara per ara inexistent. És cert que en les darreres dècades s’ha avançat molt, però quan encara són les dones les que majoritàriament es veuen obligades a deixar la feina per encarregar-se de persones dependents és obvi que queda molta tasca a fer. I aquesta tasca ha de ser principalment pedagògica, no a cop de llei: “els menors han de participar i coresponsabilitzar-se en la cura de la llar i en la realització de les tasques domèstiques d’acord amb la seva edat i amb independència del seu gènere”, resa l’avantprojecte de llei de protecció de la infància. El PP torna a confondre’s i, tal com farà amb la convivència ciutadana, aposta per la imposició a l’hora de modificar comportaments. Qui se suposa que vigilarà que els infants compleixin les normes que dicta la llei? Seran sancionats ells o els seus pares? Més despropòsits en la nòmina del Govern.

I un tercer apunt, aquest cop dirigit a una persona concreta: la ministra de Sanitat. El moviment de desobediència civil Jo sí, Sanitat Universal, integrat per usuaris i treballadors del Sistema Nacional de Salut i que s’oposa a l’exclusió de centenars de milers de persones del dret a rebre atenció sanitària, ha iniciat una nova campanya sota el lema #QueridaMinistra. Es tracta de breus “videocartes” en què usuaris, afectats, professionals i ciutadans en general relaten les seves experiències a partir del reial decret 16/2012, anomenat eufemísticament de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut i millorar la qualitat i seguretat de les seves prestacions.

M’agradaria que la senyora Ana Mato i tots aquells que han participat i col·laboren en aquest atac als drets humans més bàsics dedicassin uns minuts del seu temps a visualitzar aquests vídeos. Potser quelcom s’encén a dintre seu i s’adonen de la barbaritat que s’està cometent en nom d’un suposat estalvi no quantificat i sense tenir en compte les greus conseqüències que pot tenir.

Malauradament, l’experiència ens diu que serà més fàcil aconseguir avanços en els dos primers punts que veure com els actuals governs populars abandonen aquesta deriva neoliberal i escapçadora de drets fonamentals. Els fidels de la deessa austeritat, en la seva missió evangelitzadora, no dubten a titllar d’heretges tots aquells que no abracin la nova religió; per sort, cada cop som més els que no volem combregar i, ja ho veureu, el temps ens donarà la raó.

stats