Les avarques volen enfora, es treu camisa i banyadoret, pren fua correntsos damunt un mollet de ciment esmicolat, i bota fent un crit ostentós per ser vist i sentit d'enfora, i amb capellet de ràfia encara posat, ulleres de sol, cerveseta a la mà i ocell a l'aire, pega capfico!
- Aaasssaaaaa!! -criden dos amics amb idèntic capellet, idèntiques ulleres, idèntica birra, idèntic tatuatge i idèntica botxor. I com a dos goranots riuen i s'empeten.
Les dues catalanetes tonight-tonight que ell volia impressionar ginjolen i fan misseries amb els bracets acopant les mametes enbiquinades, exagerant la molèstia dels esquitxos i la immoralitat de l'amic exhibicionista.
- Xaaaviiii -criden elles, mentre un núvol d'esquitxos i saborena els llepa les arracades de perla i les ulleres de sol. Una escuma efímera i unes bimbolles són tot el rastre que deixa darrere ell el nudista saltador. La mar, fa forat i tapa.
- Aiiiii!!!! Fill de la gran putaaaa!!! -gemega el protagonista en sentir-se una fitorada per devers una anca.
- Calla, beneitarrooo! -li escomet una veuassa gruixada i seriosa, com de mariner vell, trencada pels aires de la mar salada i també de fumar Bisonte.
Al fons del mar, amb una mà a l'ampolla cervesera i amb l'altra a l'anca fitorada, ell es gira esglaiat i veu, sí, el veu, Posidó en persona que mira de compondre una punta vinclada de la fitora.
- Putes fas? Són hores de pegar capficos?
- Bé, es s'estiu...
- I què? En s'estiu poden fer s'ase? Hora de fer sesta heu de venir a botar i emprenyar? Tot en gros per mirar d'enlluernar aquestes dues pomes! Mira-les, mira-les allà d'alt que neden, amb ses ungles des peus pintades!
- Vistes des d'aquí baix estan ben bones, o no ho trobau?
- Que ho ets, de bosses! Que no veus que davall s'aigo totes hi estan, bones? No hi ha res que pengi! No com es homos, que tot minva!
I enmig d'aquell garbuix de capfico, fitora i reflexions Bisonte, se sent una veu neguitosa:
- Bé, què en feim? Tires o no? -assegut damunt una roca, un llicenciat, amb sabates de ciment, jugant a cartes.
- Espera un poc tu! -respon Posidó emprenyat.
- I aquest? -diu el birrista saltador
- Aquest? Aquest se va tirar dins la mar, pensant arreglar un problema, i ara en tenim dos: ni ell pot surar ni jo me'l puc desferrar.
- Però, com pots viure dins la mar? No t'ofegues?
- Més m'ofegava allà defora! Aquí almanco té sentit que es govern dugui es papers banyats.
- Jo no hi podria viure, aquí baix, m'agobiaria sense alenar, ni poder obrir sa boca.
- Idò, per què t'hi has tirat amb sa cervesa, collonarro? Que feis comptes? Beure? Tot sol? Au, duu sa cervesa!
Posidó li agafa l'ampolla, pega una bona glopada, i fent un rotàs tira una carta:
- Au! Truc -pega un altre glop-. Seu i juga, pardal!
Allà baix el temps s'atura, no hi fa ones. Allà dalt, les dues catalanetes tonight-tonight han sortit de l'aigua espantades, l'amic fa temps que no surt de l'aigua. S'han posat un pareo idèntic, unes avarques amb coloraines idèntiques, un senallonet idèntic i han telefonat amb idèntic telèfon:
- El Xavi no me l'agafa!
- Envia-li un wassap.
