Thomas Wright: "Washington s'ha adonat que necessita una Europa forta"

Ha escollit Barcelona per passar uns dies amb els seus pares, que han vingut des de Dublín, la ciutat on van néixer. I aprofita la visita per entendre millor la crisi de l'euro. Thomas Wright treballa per a Brookings, un dels principals think tanks de Washington, on investiga sobre les aliances estratègiques dels Estats Units, les conseqüències geopolítiques de la crisi de l'euro i el multilateralisme.

¿L'escàndol de Snowden ha refredat les relacions entre Europa i els Estats Units?

Europa i els Estats Units tenen unes relacions força bones. Cooperen pel que fa a l'Iran, el Pròxim Orient... L'administració nord-americana està amoïnada per la crisi de l'euro. Però és cert que el tema de la NSA i Snowden ha obert un forat entre Europa i els Estats Units, i crec que la preocupació a aquest costat de l'Atlàntic és legítima, perquè de fet el que ha dit el president és que els americans poden confiar en els programes d'espionatge perquè només vigilen els estrangers... Crec que Obama ha de treballar més a prop dels aliats de l'OTAN per donar confiança a l'opinió pública europea. Cal trobar l'equilibri entre llibertat i privacitat, d'una banda, i seguretat, de l'altra.

Després de les revelacions del soldat Bradley Manning -que avui sabrà el veredicte per les filtracions de Wikileaks- o del cas Snowden, ¿els governs estan canviant la manera de treballar dels seus serveis secrets? O tot és només soroll mediàtic?

Manning i Snowden eren dues persones en un nivell relativament baix que tenien accés a un enorme volum d'informació sensible. Hi hauria d'haver menys secrets, i menys gent que hi tingui accés. I l'altre gran tema és el de la supervisió d'aquests programes: el Congrés i els aliats n'havien estat informats. Però per mi el més important és que els governs s'han de fixar més en la legitimitat de l'espionatge davant l'opinió pública.

Els Estats Units encara viuen en el trauma de l'11-S?

Al-Qaida representa una amenaça menys important, però encara existeix. En els pròxims cinc o deu anys estarem debatent quin nivell de resposta està justificat. I el que hem d'intentar és trobar una nova normalitat: retrocedir en alguns dels programes que es van posar en marxa després de l'11-S, però alhora mantenir determinats nivells de seguretat.

Com es veu des dels Estats Units la crisi de l'euro?

Definitivament, els Estats Units s'han adonat que necessiten una Europa forta, per moltes raons. L'economia global només remuntarà quan Europa es recuperi. Amèrica no té cap aliat més fort que l'OTAN, i encara que tothom parla del segle del Pacífic i la importància de l'Àsia, els Estats Units i Europa veuen el món de manera molt semblant: el comerç, la governança, els organismes internacionals...

Veu Europa al caire del col·lapse?

Fa un any es creia que un país podia abandonar l'euro i que Europa s'enfonsaria. Avui el que preocupa és que Europa pugui entrar en una dècada perduda, com li va passar al Japó, marcada per l'atur i l'estancament. I crec que els Estats Units no volen que això passi, perquè hi ha un vincle econòmic molt fort. D'aquí sorgeixen coses com el tractat de lliure comerç. I a Washington també hi ha inquietud per la interpretació alemanya de la crisi i la sortida que proposa Berlín: la majoria critica l'enfocament basat només en l'austeritat.

¿I no tornem al debat econòmica del Crac del 29 entre Hoover i Roosevelt?

Sí, hi ha alguns paral·lelismes. I sembla com si l'euro fos un nou patró or que està aturant una sortida. Però tenim l'avantatge que ja sabem com va acabar la història aleshores, i ara tenim la responsabilitat de fer-ho millor. Europa ha de fer molt més per al creixement, i em preocupa molt que neixi una UE no ja de dues velocitats, sinó de primera i segona classe: uns països amb creixement i ocupació i d'altres sense cap perspectiva. I això és insostenible políticament. Cal una estratègia global de creixement a l'eurozona, que serveixi per a tothom. I en aquest sentit sóc pessimista. I no crec que després de les eleccions alemanyes tot canviï com per art de màgia.

Vostè va organitzar un acte del conseller Mas-Colell al seu institut de Washington a l'abril. ¿Com es veu Catalunya als Estats Units?

Per a molta gent va ser el primer contacte amb una realitat molt poc coneguda. És Catalunya i també Escòcia, que volen redefinir les seves relacions amb els estats en el marc de la Unió Europea. I això serà important en aquests cinc anys, però encara estem en un moment molt primerenc perquè els analistes prenguin partit o es formin una idea pròpia dels pros i els contres. Als Estats Units hi ha un nivell de coneixement molt baix sobre Catalunya, i en canvi la crisi europea genera ara molt d'interès.