Publicitat
Publicitat

Sortir a la foto

SAGNIA. Artur Mas l’ha encertat fent-se la foto amb Pere Navarro per l’aprovació del projecte de BCN World. Deixant a part les preteses bondats del projecte, i la pressió dels territoris implicats en una inversió tan important, el president ha aconseguit posar de manifest que no és un titella en mans d’ERC, i que té aliats alternatius -un, si més no- per dur a terme una part dels seus propòsits. L’encaixada amb el líder dels socialistes catalans desmunta un cop més la campanya cavernària que projecta la imatge de Mas com un “boig solitari” que galopa desbocat cap a l’abisme. Per arrodonir la setmana, el líder de CiU ha rebut un regal involuntari de Mariano Rajoy, embarbussat en una curiosa teoria sobre la consanguinitat dels espanyols. I com que la cosa anava de sang, va resultar oportuníssima la transfusió que Mas va rebre de Víctor Grífols -aquest “President, no s’arronsi” que ha posat els pèls de punta a la CEOE de Rosell-. El procés potser costarà suor i llàgrimes, però la sang potser la posarà can Grífols, que en té molta i de tot tipus.

NAVARRO. El que costa més d’entendre és com Pere Navarro s’ha prestat a la maniobra. Des de les passades eleccions, el PSC pretenia articular un discurs “d’esquerres” enfront del monòleg sobiranista del Govern; com a part d’aquesta estratègia, els socialistes han acusat ERC de renunciar a la feina d’oposició. Els republicans han donat suport a uns pressupostos amb un gran cost social, però almenys han forçat l’increment de la pressió fiscal per congelar part de les retallades. Ja es veurà si els números surten, però fins i tot en aquest cas el partit de Junqueras es podrà permetre el desgast si el procés sobiranista avança. El PSC, en canvi, només ha arribat a acords amb CiU en dos temes: l’externalització de la publicitat de TV3 i l’excepció fiscal per a BCN World, dues qüestions de país que la resta de l’esquerra parlamentària rebutja i que les elits del Pont Aeri aplaudeixen. Tot sembla indicar, doncs, que el PSC només farà d’oposició autèntica quan toqui parlar de la consulta. I això, francament, ho fa molt millor l’Albert Rivera.

OSTRACISME. Navarro es va fotografiar amb Rivera i Sánchez-Camacho per celebrar la Constitució; ara s’ha fotografiat amb Artur Mas per donar llum verda a un complex de turisme i joc. Només li falta fer-se una selfie amb Joan Rosell! Però sortir a la foto no sempre és bo. El PSC està lluny dels seus aliats tradicionals -ICV i el món sindical-, no existeix en els moviments socials, pateix una hemorràgia constant de quadres i militants i la seva aposta per l’alcaldia de Barcelona ha començat de la pitjor manera possible: amb “males praxis” (l’eufemisme de moda) i un cap de l’oposició municipal derrotat i condemnat a l’ostracisme, com la resta dels dirigents crítics. L’única esperança que li queda a la direcció és que el PSOE aixequi el vol i li doni l’oxigen necessari per resistir. La qüestió és molt rellevant, i no només per al PSC, perquè ens hi juguem -tots plegats- el paper d’ajuntaments clau, que quan s’aprovi la llei de consultes tindran alguna cosa a dir i a fer. Les eleccions municipals són l’any vinent, i el seu resultat pot ser transcendental. Qui vulgui una esquerra catalana renovada, compromesa amb el dret a decidir i capaç de plantar cara al lerrouxisme al cinturó roig no té temps per perdre.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF