Solidaritat catalana (1906)
Extret de l'article de Pere Coromines (Barcelona, 1870 - Buenos Aires, 1939) publicat a El Poble Català del 21 de maig del 1906, després de la manifestació (foto) que aplegà catalans de tot el ventall ideològic. La mateixa voluntat solidària de progrés cap a la plenitud nacional es renova de generació en generació, si més no des de fa més de cent anys.
Peces històriques triades per Josep Maria CasasúsObrim els ulls a les portentoses realitats, reposem l'esperit en la visió serena de les coses augustes, i arribarem a definir el sentiment de les multituds que, entorn de les banderes amades, s'estenien ahir per les tres avingudes de Barcelona.
Pensem en la gent. Ahir els homes sentien una fredor estranya al trobar-se sols, i, al cap d'una estona de rondar, cadascú buscava els seus en la parada inacabable, i no se li consolava el cor fins que els trobava al peu d'una bandera. El seu lloc era allí, la consciència li deia que una missió fondament humana el cridava al compliment del seu deure i, al revestir-se d'una calma sacerdotal, tota l'ànima se li ablania amb un dolç repòs. [...]
¿No hi esteu, companys, en què ahir a la tarda les multituds catalanes van renovar la visió de les antigues democràcies, quan a les hores solemnials de l'Edat Mitjana consagraven els herois triomfadors? Les cares estaven individualment alegres, més la nota característica de la multitud no era precisament de frívola alegria; els cors vessaven d'entusiasme, però una mena de portentosa devoció retenia les ànimes en el seu obrar. [...]
I ara, passat el desvari de la vetlla miraculosa, quan es perden lluny, cap enllà del mar i la muntanya, els darrers ecos de les darreres cantúries, la calma augusta en què reposa la ciutat convida al descans. Després de sis mesos de panteix ahir van guanyar-se Barcelona i Catalunya una nit de son reparadora.
