Misc 10/12/2013

Sobre l'existència de l'enemic

i
Sebastià Alzamora
2 min

Avui mateix el PP de les Balears, en exercici de la majoria absoluta de què gaudeix al Parlament balear, aprovarà una proposició no de llei que té com a contingut la negació de l'existència dels Països Catalans. El text ho afirma amb una claredat rotunda i inapel·lable: "Els Països Catalans no existeixen". " Fin de la cita ", que diria Don Mariano. Es tracta de la resposta del PP illenc a una resolució del Parlament de Catalunya del mes de setembre, que expressava discrepàncies severes amb la política (anti)lingüística del govern de José Ramón Bauzá i que reconeixia els Països Catalans "com a realitat cultural, lingüística i històrica compartida entre els seus diferents territoris". Es veu que això va posar nerviosos els actuals governants de les Balears, que no consenten que ningú els esmenti res dels catalans perquè ho consideren un insult greu. És el que es desprèn de la lectura del text de la proposició pepera , que titlla la declaració del Parlament català d'"ingerència inadmissible", i que insisteix a recalcar que "els Països Catalans no existeixen i les Illes Balears no formen part de cap país català".

Ja era hora, home. Els ciutadans i les ciutadanes de les Balears, gent orgullosa i gelosa de la seva identitat, esperava de feia molt de temps un govern redemptor que gosés plantar cara a les perillosíssimes aspiracions expansionistes del catalanisme talibà, que com tothom sap es vol fer seves ses isles , amb la intenció d'obligar-nos a ballar la sardana i menjar botifarra amb seques. El pancatalanisme pervers vol acabar amb el ball de bot i amb les festes de Sant Joan a Ciutadella, i substituir-les per caganers i colles castelleres. I, sobretot, vol eliminar els nostres idiomes ancestrals (que, segons el mateix Bauzá, són el mallorquí, el menorquí, l'eivissenc i el formenterenc, i que ja devien ser parlats en l'època dels talaiots) per imposar aquest argot abominable conegut com a llengua catalana. Tal com va afirmar el mateix Bauzá, aquí sempre hem dit tassó i no hem dit mai got (llàstima que se li descuidés que, a Menorca, precisament diuen got i no tassó , però deu ser que Menorca ja és catalana).

En un país amb més d'un 17% de població en situació de pobresa econòmica, amb uns índexs d'atur encara escandalosos, sense un model productiu reconeixible i amb taxes rècord -a tot Europa- de fracàs i abandonament escolars, resulta que la gran prioritat del govern és dedicar-se a proclamar que els Països Catalans no existeixen. Enhorabona i bravo. Esperem amb ànsia les proclames del govern Bauzá sobre l'Atlàntida, Brigadoon, el Tibet, Polònia i altres indrets i països d'existència incerta. Els experts en geopolítica internacional ho aplaudiran amb ganes. Sort que, quan varen arribar al poder, varen avisar, amb la boca ben plena, que sabien " lo que hay que hacer ". Si no arriben a saber-ho, igual els agafa per negar l'existència de les Illes Balears. Que, tampoc no s'ha de descartar, sembla que és el que realment pensen. I, sobretot, desitgen.

stats