Publicitat
Publicitat

Snowden o el filtrador solitari

Pel que hem pogut saber, Edward Snowden, l'home que ha filtrat l'espionatge massiu de l'administració nord-americana, sembla ser el solitari per antonomàsia. Tot i ser tremendament brillant, no va poder acabar l'escola secundària, i després no se'n va sortir amb l'educació comunitària. Segons el Washington Post , no visita la seva mare de manera regular des de fa anys. Quan un veí de Hawai va intentar presentar-se-li, Snowden el va tallar i va deixar ben clar que no volia tenir relació amb els veïns. Va anar a treballar per Booz Allen Hamilton i la CIA, però també s'ha separat d'ells.

Malgrat ser reflexiu, compromès des del punt de vista moral i profundament fidel a les seves creences, sembla un producte d'una de les tendències més malaurades del nostre temps: l'atomització de la societat, la laxitud dels vincles socials, la proliferació de joves de vint anys que viuen existències tecnològiques en el terreny vague que hi ha entre les institucions de la seva infantesa i els compromisos familiars de l'edat adulta.

Si les institucions mediadores de la societat civil no tenen cap incidència en la teva vida, llavors potser sí que té sentit veure el món d'una determinada manera: una vida així no s'integra en les estructures d'autoritat que se superposen suaument en el nostre horitzó -família, barri, grup religiós, estat, nació i món-. En lloc d'això, el teu panorama només inclou l'individu solitari i indefens i l'estat gegantí i amenaçador.

Aquest prisma et fa més susceptible de presentar les tendències llibertàries que germinen en la nostra fragmentada era: la malfiança profunda de l'autoritat, la forta creença que les jerarquies i les organitzacions són sospitoses, la fervent devoció per la transparència, el supòsit que les prioritats individuals són el més important. Aquest prisma et fa més susceptible de convertir-te en donant de la campanya presidencial de Ron Paul [el polític ultraliberal nord-americà], com és el cas de Snowden.

És lògic, a partir d'aquest bagatge i d'aquesta mentalitat, que Snowden sacrifiqués la seva carrera per revelar les operacions d'extracció de dades de l'Agència de Seguretat Nacional [NSA per les sigles en anglès]. Encara que no ha sigut capaç d'apuntar cap abús específic, estava destinat a sentir-se horroritzat per la confidencialitat endèmica de les activitats militars i d'intel·ligència. I, evidentment, té raó quan diu que les operacions que ha desvelat podrien portar a futurs abusos.

Però el Gran Germà no és l'únic problema del país. En tenim un altre en l'onada creixent de malfiança, en la generalització corrosiva del cinisme, en l'esfilagarsament del teixit social i en el creixent nombre de persones que són tan individualistes que no saben com entrelligar-se amb les altres i cuidar el bé comú. I Snowden no està mirant de solucionar aquest perill, sinó que, en realitat, l'està agreujant.

Perquè la societat funcioni bé, cal que hi hagi nivells bàsics de confiança i de cooperació, un cert respecte per les institucions i deferència per allò que és comú. Amb la decisió de filtrar secrets de la NSA de manera unilateral, Snowden ha traït totes aquestes coses.

Ha traït l'honestedat i la integritat, que són el fonament de tota cooperació. Va jurar explícitament i implícitament que respectaria el secret de la informació que li confiaven. Ha traït els seus juraments.

Ha traït els seus amics. Tots els que hagin treballat amb ell seran considerats sospitosos. Hi ha persones joves en feines com la seva a qui no donaran més responsabilitat per por que es converteixin en un altre Snowden.

Ha traït els seus superiors. Booz Allen i la CIA van agafar-lo quan havia abandonat els estudis i li van oferir feines amb sous esplèndids. Està violant els codis d'honor d'aquells que li van donar l'oportunitat de progressar.

Ha traït la causa d'un govern obert. Cada vegada que hi ha una filtració com aquesta, els poders fàctics es tanquen una mica més en la seva desconfiança, i limiten el debat una mica més.

Ha traït la privacitat de tots nosaltres. Si les agències de seguretat federal dels EUA no poden fer grans recollides de dades, inevitablement tornaran als mètodes antics i més intrusius d'escoltar des de darrere la porta.

Ha traït la Constitució. Els fundadors no van crear els Estats Units perquè un solitari de 29 anys prengués decisions unilaterals sobre el que s'ha de desvelar. Snowden s'ha permès curtcircuitar les estructures democràtiques de la rendició de comptes, posant les seves prioritats per sobre de qualsevol altra cosa.

Snowden s'enfrontava a un dilema moral. D'una banda, tenia informació sobre un programa que considerava realment una amenaça. De l'altra, havia contret determinats compromisos com a funcionari, com a membre d'una organització i d'una nació. A vegades, els que fan filtracions senzillament han de fer-les. La informació que tenen és tan greu que exigeix que violin els seus juraments.

Però abans no ho facin, esperem que s'ho plantegin repetidament i amb tot el rigor. La informació que tenen, ¿és tan greu que val la pena violar un jurament, obviar els procediments establerts de presa de decisions i revelar unilateralment secrets que ja mai podran tornar a ser-ho?

Atenint-nos a les declaracions que els mitjans n'han recollit fins ara, Snowden estava obsessionat amb el perill de l'extracció de dades, però no era gens conscient de les seves traïcions ni del mal que ha fet als pactes socials i als vincles invisibles que els mantenen.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF