IAQUÍ

Siguem desiguals amb els desiguals

SI UNA COSA TÉ aquesta crisi és que posa al descobert algunes de les situacions més extremes de l'ésser humà. Les famílies que tenen algun membre amb una discapacitat, ja en passaven un fum en temps de menys restriccions. Perquè sols aquells qui ho pateixen saben el que significa tenir a casa una persona que no es pot valer per si mateixa i que a la vegada té el dret i la necessitat de socialitzar-se, d'estudiar i d'accedir als serveis públics. Només això ja esdevé una intensa i sovint esgotadora batalla diària per a les famílies, que veuen com el sistema no preveu l'atenció personalitzada que necessiten. Però l'únic que els faltava a aquests pares i mares o familiars de persones amb discapacitat eren les retallades. L'escola pública ha disposat tradicionalment d'un major nombre d'especialistes i professionals per atendre aquestes realitats. Ara, alguns d'aquests suports ja han estat retirats. Els defensors de la màxima liberal que "el mercat ho regula tot" encara no han trobat una explicació de per què aquests infants i joves han perdut part dels seus drets en matèria educativa i també en d'altres aspectes de l'atenció social. Si no fos per algunes entitats sense ànim de lucre, el desastre seria molt major.

"Els nostres fills són a la coa de tot", diu una mare al reportatge que us presentam avui. I és cert. I no hi ha dret. Com a ciutadans, hem de denunciar i reclamar que els poders públics siguin desiguals amb els desiguals i els protegeixin més, encara que sigui a costa de no subvencionar tant la banca.

EDICIÓ PAPER 20/04/2019

Consultar aquesta edició en PDF