Publicitat
Publicitat

S’han acabat els llibres mediàtics

L’any passat, l’endemà de la diada de Sant Jordi, la mai prou ben ponderada Pilar Rahola va fer tronar i ploure contra el Gremi de Llibreters perquè, en la seva classificació de títols més venuts en el Dia del Llibre, van cometre la descortesia d’incloure un llibre signat per ella dins la categoria de “llibres mediàtics”. Mediàtica, jo?, es devia preguntar Rahola, des de la seva eremítica solitud intel·lectual. I acte seguit, com té per costum, es va donar a ella mateixa una resposta que li va semblar satisfactòria: incloure un llibre de la seva autoria (espero que se’m disculpi que ara mateix no en recordi el títol) dins la repatània classificació dels “llibres mediàtics” li va semblar un fet “molt indecent”. I, per concretar més i millor, li va semblar també “una imbecil·litat”. Domini del matís i de la subtilesa, com és marca de la casa.

Com deia, suposo que això devia impressionar el Gremi de Llibreters, el qual, en prevenció que a Pilar Rahola se li acudeixi alimentar les meninges de la ciutadania catalana amb una nova obra sorgida de la seva distingida ploma, han decidit simplificar enguany el seu rànquing de llibres més venuts per Sant Jordi. Ja no hi haurà “llibres mediàtics”, sinó que senzillament es retran comptes sobre les categories més tradicionals: llibres “de ficció” i de “no-ficció”, i pari vostè de comptar. Que ningú es pugui queixar perquè l’hagin titllat de “mediàtic”, o, a l’inrevés, que algun autor que voldria ser mediàtic no es pugui sentir ofès perquè no se l’hagi inclòs en aital nínxol de mercat. Ho comprenem. No hi ha gremi que resisteixi que Pilar Rahola el tracti d’imbècil sense sentir la necessitat de reaccionar amb un acte de contrició. Una gran passa, doncs, la que han realitzat els llibreters catalans, esperonats per les paraules punyents d’aquesta escriptora que no vol ser mediàtica, o potser sí que vol ser-ho a dies, o tal vegada tot el contrari. Enhorabona a tots, en qualsevol cas, per clarificar el panorama de la indústria editorial en llengua catalana, un sector que de cada dia atreu més emprenedors i caçadors de tendències.

Era, a més, el moment de fer-ho. Fa dotze o catorze anys l’expressió llibre mediàtic, encara que alguns en reneguessin amb energia digna de millor causa, designava una realitat més o menys concreta: aquell llibre signat per algú que no tenia, en principi, cap relació amb el món de les lletres, i que en canvi solia ser algú amb una presència reconeguda i consolidada als mitjans de comunicació, i principalment a la tele. Podia ser un presentador de programes de magazins, una actriu, un humorista, un esportista o un torero.

Però en pocs anys fins i tot aquesta etiqueta s’ha diluït i ha deixat de tenir significat. D’ençà que existeixen Facebook, Twitter, WhatsApp i tot l’espès entramat de xarxes socials que permeten a tothom una exposició pública permanent, qui no és mediàtic és perquè no vol. Sort que els llibreters, convenientment renyats per Pilar Rahola, han rectificat.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF