Abans que moure un mil·límetre la posició respecte de la vaga, José Ramón Bauzá seria capaç de canviar -via decret llei, òbviament- el sistema mètric. El president domina com ningú l'art de l'alcaldada i és capaç d'encarar-se a jutges, Universitat i sentit comú, però no se la pensa jugar allà on troba que hi té realment coses per perdre. Entre la patronal i els docents, no hi ha color. El final dels impostos verds era tan previsible com la duresa despòtica amb què despatxa l'educació. Amb els amos no hi cap ni un bri de rebel·lia; amb la vaga només val el pinyó fix i la visió caciquil: els nins no voten, als professors, llenya i, si pot ser, enfrontem-los als pares. Per asfaltar l'autopista de l'educació, cal arrabassar els arbres, tomar marges i passar la piconadora. I ho van fent bé.
