Ha començat una llarga, llarguíssima, campanya electoral. La rentrée de Bauzá aquesta setmana amb la proposta d'una reforma electoral impossible d'assolir amb els seus vots colca sobre l'onada de l'antipolítica i sobre unes enquestes que assenyalen que la política i els polítics són considerats uns dels principals problemes per bona part ciutadania. Amb la grolleria que li és habitual -"un ERO de polítics"-, el dirigent de la dreta s'ha adreçat directament a aquests segments de la població amb el simplista missatge: "Si el problema són els polítics, com menys polítics, millor".
Bauzá governa en funció de les enquestes i en funció del que li ordenen des de Madrid, amb decisions preses en funció, també, d'enquestes. Les decisions que pot prendre el president vénen marcades pel càlcul de vots perduts i vots guanyats i per les instruccions que el PP estatal li transmet després d'haver efectuat els mateixos càlculs. A hores d'ara, el PP balear s'esforça per contenir una possible fuga de sufragis cap a UPyD (els més contents amb la seva política), mentre que, a escala espanyola, s'enfronta a unes previsions de futur que incorporen la probabilitat de perdre la majoria absoluta, la qual cosa suposaria la necessitat d'un aliat per governar, que, en el context actual, tan sols podria ser UPyD.
El TIL, la possibilitat que el retiri o que l'aparqui i accepti negociar-lo, dependrà del fet que els sondejos li comencin a enviar senyals vermells, si no ho fa. Si adoptam aquesta perspectiva, podrem entendre -això no vol dir disculpar o justificar- la precipitació i la potineria amb què s'ha liquidat aquest projecte tan important. Ha situat el sistema educatiu en el centre d'una batalla electoral que durarà dos anys. No se n'amaga gaire. Fa dir a la consellera d'Educació que seran les eleccions de 2015 les que decideixin el futur d'aquesta norma en forma, mira per on, de comicis plebiscitaris.
A part de denunciar-ho i escandalitzar-nos, les persones que s'oposen al TIL n'haurien de prendre nota. La vaga es decidirà tant en funció del seguiment i la durada que assoleixi com de l'efecte que tengui sobre l'opinió pública en forma d'orientació del vot. S'ha de trobar un missatge simple i contundent que, sintetitzant l'enorme perill condensat en la norma, tengui capacitat d'arribar, convèncer i mobilitzar amplis segments de la població.
Sense llevar el mèrit a tot el material que s'ha elaborat, m'han cridat l'atenció dues intervencions que hi ajudarien molt. En un col·loqui a la COPE, els directors de dos centres privats no concertats, amb un alumnat d'extracció social de classe mitjana-alta i llarga experiència en educació trilingüe, explicaren ben a les clares per què el TIL conduïa al fracàs escolar i per què ells, mai de la vida, sotmetrien els seus clients a tractament similar.
Les escoles públiques de Son Gotleu distribueixen uns fullets en castellà, català, anglès i àrab on es concentren a evidenciar que ens trobam davant un atac en tota regla a l'ensenyament sostingut amb fons públics i a la igualtat d'oportunitats.
En tota aquesta història, Bauzá s'ha comportat com un polític en el pitjor sentit de la paraula, però amb relativa intel·ligència. Hauria volgut una confrontació que tan sols mobilitzàs l'electorat del PSM i la cosa pareix haver-li fugit de les mans. Falta que tothom ho entengui i s'hi esforci. La resposta política de la ciutadania és una qüestió d'emocions morals i Bauzá, en la seva carrera, ha proporcionat massa revulsius. Seria irònic i merescut que rebés el seu càstig amb denúncies multilingües que desvelin l'estafa que vol perpetrar amb l'excusa de l'anglès i del català. Ara bé, tot això és molt difícil.
