L’EDITORIAL
Misc 09/04/2014

S’eixampla la distància

2 min

El cop de porta implacable, sense cap escletxa per a una negociació, sense cap contraoferta real, sense cap mena d’assaig de tercera via, que el cap del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, en perfecta sintonia, van donar ahir al dret a decidir que reclama una amplíssima majoria del poble català, marca un nou punt d’inflexió en la desavinença que separa Catalunya i Espanya. No per previsible deixa de ser sorprenent la rotunditat amb què la classe política espanyola, de forma també clarament majoritària, va pretendre tancar ahir el debat, ignorant la ferma voluntat democràtica catalana de votar i de fer-ho dins la llei, amb una consulta acordada. Ahir la distància es va eixamplar una mica més, la bretxa es va fer més ampla.

El transcendental debat del Congrés és una nova oportunitat perduda per buscar una sortida democràtica a l’atzucac català. Ahir es va constatar que Espanya no accepta repensar la seva plurinacionalitat. No està disposada a plantejar-se, a remolc de les demandes catalanes, una segona Transició en l’estructura d’estat. L’apel·lació al federalisme de Rubalcaba va quedar llastada per la negativa absoluta al dret a decidir. Rajoy i Rubalcaba van aferrar-se a l’imperi de la llei a partir d’una Constitució interpretada restrictivament, gasivament, molt lluny de l’esperit d’entesa de la Transició que van invocar. Negant de ple la petició del Parlament de Catalunya, les seves apel·lacions al diàleg van quedar en retòrica buida. Amb una nul·la cintura política, els dos grans líders polítics espanyols només van aconseguir fer evident el xoc de legitimitats en lloc de buscar una solució política o, si més no, una oferta que afeblís el bloc català. Ni això. En efecte, el diàleg va ser sincer i franc, tant, que va tenir com a principal tret la inflexibilitat. És com si des del Congrés, des de la Moncloa, no es veiés la necessitat d’abordar de debò el repte democràtic que Catalunya està posant sobre la taula. És com si no s’entengués, o no es volgués veure, la força i la profunditat amb què ha arrelat el dret a decidir. Tancant-li les portes, la unitat que volen preservar s’allunya.

stats