Sònia Fernández Vidal: "Hi ha bellesa en l'univers i no pots ser bon científic si no et deixes fascinar"

Es prepara un te de Marràqueix amb la mateixa cerimònia que la protagonista de la seva novel·la Esmorzar amb partícules . Sonia Fernández-Vidal parla de física quàntica des de l'entusiasme, amb ulls fixos en l'interlocutor per assegurar que no es perd. Si Quantic love era un llibre per a adolescents, ara s'adreça a un públic adult que vol entendre què diantre és això de la quàntica.

Vas participar en la construcció de l'accelerador de partícules del CERN. Què hi feies?

Treballava en un projecte conjunt de criogènia. L'accelerador és el lloc més fred de l'univers: està a menys 271 graus, gairebé el zero absolut. Hi ha molt més fred, per exemple, que al Pol Nord, que té un rècord de menys 80.

El gran físic Richard Feynman deia que ni ell entenia la quàntica. I era un Nobel!

Sí, però convidava a gaudir-ne. Et diu: no busquis la lògica, perquè no n'hi ha. Però passa i gaudeix-ne. Potser amb el mite que és tan complicada hem acabat reforçant la idea que és incomprensible.

En tot cas, què és el que la fa complicada?

Que és molt antiintuïtiva, perquè a la nostra experiència quotidiana no la fem servir. És a través de l'observació que sabem les trajectòries d'aquests vaixells que veiem ara per la finestra. Però quan comencem a parlar que una partícula pot travessar dues portes alhora... La quàntica ens obliga a sortir del marc mental i això sempre és difícil. De fet, els nanos estan més preparats que nosaltres per entendre la quàntica, perquè tenen menys prejudicis.

Si és tan allunyada de l'experiència, per què val la pena conèixer-la?

Les diferents cosmologies han anat canviant la nostra visió del món. I no és només qüestió de filosofia. Fixem-nos amb Newton, Kepler i companyia: els mecanicistes. Va haver-hi un impacte filosòfic i humanista molt important, amb la il·lustració. Però se'n van derivar conseqüències tecnològiques, com la màquina de vapor, que va portar la revolució industrial. I això va tenir un impacte social: la gent anava a les ciutats i va ser una època de moviments migratoris, etcètera.

I quina cosmologia ens suggereix, la física quàntica?

Que tot està interrelacionat. O que la terra no és tant una màquina en què puguis substituir peces sinó que s'assembla a un ésser viu, així que més val que la cuidem.

Com és un dia a la vida d'un físic quàntic?

Depèn del que facis. El meu camp és la física teòrica, així que... llapis, paper i anar desenvolupant equacions. Però el dia no només passa així: ens expliquem les línies de recerca entre la gent del grup, perquè et donen idees. Hi ha molta feina creativa.

Quan dius llapis vols dir literalment llapis?

O bolígraf, sí.En tot cas, més que ordinador! Tot i que hi ha un moment en què no en tens prou i necessites un ordinador per veure com funciona un sistema.

Hawking diu que ja no ens cal Déu per explicar la història de l'univers des del moment precís del Big Bang.

Efectivament, de moment en cap equació ens surt el paràmetre Déu.

Però per què un punt esclata i crea el temps i l'espai?

Ah, això ja és una altra cosa. Les teories matemàtiques ens expliquen què ha passat, però no entren en si hi ha algú escrivint-ho. Això és ja assumpte de la metafísica, que, etimològicament, vol dir més enllà de la física.

Quines són les teves creences espirituals?

Em costa molt pensar en un Déu dogmàtic, amb barba blanca, vigilant-ho tot des d'un núvol. Però sí que crec en una transcendència. Digues-n'hi matemàtiques, digues-n'hi energia... Hi ha cert ordre en l'univers que no tindria per què ser així. Què hi ha al darrere? No ho sé. Però segur que més del que estem veient.

Per tant, mesurable per la física en un futur llunyà?

[Pausa.] Potser molt molt futura. No sé si és una resposta a la qual nosaltres com a éssers humans podrem arribar mai. Potser només podrem anar-nos-hi apropant sense arribar-hi mai del tot. Newton i els mecanicismes sí que creien que observaven l'univers de manera objectiva. Per a ells, si hi havia un Déu, ja s'havia jubilat: havia posat l'univers en marxa, però aleshores ja estava tot determinat. En canvi, els físics d'ara sabem que no expliquem la realitat, perquè només veiem les ombres -els símbols, les matemàtiques-, però no podem afirmar que sigui la realitat. Plató pur.

La bellesa de l'univers fascina molts científics.

I tant: hi ha bellesa en l'univers i no pots ser bon científic si no et deixes fascinar. Qualsevol científic t'ho dirà. M'he trobat desenvolupant una equació i quan arribes al final dius: això ha de ser correcte! Perquè és bonic. És un llenguatge i et diu coses, així que quan detectes un cert ordre, una certa harmonia, sents la intuïció que ha d'estar bé. L'art i la ciència estan molt més relacionats del que molta gent pensa.