SICAVS: elusió fiscal dels poderosos?

Les darreres setmanes alguns dels tradicionals observadors crítics que habiten les nostres valls i que vetllen dia i nit perquè regni l'ordre i l'harmonia, han alertat sobre l'existència i proliferació d'aquests estranys espècimens nomenats SICAVS que amenacen la nostra població amb injustos greuges fiscals i que justifiquen una mobilització reivindicativa contundent per tal de restablir l'equilibri social.

Doncs bé, sense voler abusar de la ironia, que no em satisfà particularment, sí que m'agradaria fer algunes consideracions que poden ajudar a entendre la meva visió sobre el que pot representar pel futur del nostre país la instrumentació d'inversions a través de mecanismes òptims fiscalment.

De fet, tot plegat cal emmarcar-ho en les diferents reaccions ideològiques enfront a la implementació del nostre nou model fiscal i, molt particularment, del polèmic IRPF. Algunes veus diuen que els que més tenen són els que menys paguen. Un mite fàcil de rebatre des d'un punt de vista tècnic.

Per fer-ho entenedor, tot parteix de la diferència entre les economies productives i les de l'estalvi. Les primeres difícilment escapen de la tributació per llurs rendiments o beneficis empresarials o professionals. I això passa aquí i en la gran majoria d'estats del món. El nostre legislador ha previst que les nostres empreses tributin a un tipus competitiu, però que tributin. En canvi, justament s'ha previst que per evitar una doble tributació, els dividends que distribueixin als seus socis estiguin exemptes a nivell personal per l'IRPF.

L'economia de l'estalvi, per la qual el símil del "dividend" em sembla vàlid, es basa justament en l'obtenció de rendiments que en la majoria dels casos "ja han tributat". Quan una SICAV (instrument d'inversió col·lectiva pensat per fomentar l'estalvi i amb un tractament fiscal molt favorable) rep rendiments d'inversions de dins i fora del país, en forma de bons, interessos o dividends, els rep d'empreses que ja han meritat la corresponent fiscalitat directa.

No ha d'escandalitzar a ningú el fet que la jurisdicció andorrana disposi de mecanismes com les SICAV que permeten gestionar patrimonis en unes condicions òptimes fiscalment, tant pels actuals titulars del país, com pels que puguin venir en un futur, i que, al cap i a la fi, serveixin per obtenir un tracte fiscal que no dupliqui fiscalitat sobre uns rendiments que, per exemple, els empresaris ja han tributat per l'Impost de Societats o fins i tot per l'IRPF per les seves rendes del treball. Tanmateix, fins i tot, molts dels rendiments internacionals de dites SICAV són empreses o fons que ja han tributat als seus respectius països.

Fa unes setmanes s'ha començat a fer pedagogia sobre la veritable incidència que tindrà l'IRPF sobre la població en general i, sens dubte, aquest procés, que s'allargarà fins a finals d'any, servirà per demostrar la bondat del sistema a implementar.

Vist que els mecanismes per apaivagar la tributació de l'estalvi no fomenten l'elusió fiscal en absolut i ni molt menys són discriminatoris, convé tanmateix veure els efectes a mig i llarg termini per al nostre model de país.

Puc afirmar, analitzada la legislació comparada, que l'estructura i tractament fiscal dels nostres organismes d'inversió col·lectiva, contribueixen a què l'oferta de serveis financers d'Andorra sigui tremendament competitiva i això, evidentment, pot contribuir a reforçar el nostre país com a plaça financera de prestigi. Recordem que jurisdiccions com Suïssa o Luxemburg són les que disposen d'una renda per càpita més elevada, que en definitiva estimula el consum, la inversió, la creació de llocs de treball, etc. Elements tots ells que per si mateixos reactiven la majoria de sectors. Us imagineu una Andorra convertida en una jurisdicció financera d'alt nivell? Crec que aquesta és una noble pretensió a la que podem aspirar mirant envers el futur.

Altrament, un sistema financer reforçat per la inversió exterior creixent i el progressiu prestigi guanyat pas a pas, ha de poder contribuir a la injecció creditícia a l'economia productiva del país i, tot plegat, permetre una espiral de creixement a tots els nivells.

Oi que és bonic només d'imaginar-s'ho? Doncs si ens esforcem, pot ser quelcom més que un somni!