Premium Opinió 24/06/2014

Roda el foc

Per arribar aquí i poder continuar fent perviure la tradició, en el camí hi ha un treball importantíssim de recerca de la memòria històrica

i
Albert Roig
2 min

Escric la columna poques hores abans d'encendre la falla i fer-la rodar pels carrers del Centre Històric d'Andorra la Vella. Quan llegiu aquestes línies, hauran estat més d'un centenar de falles que, agafant forma de bola de foc, hauran voleiat pels carrers del Centre Històric en una nit plena de màgia i d'il·lusió.

No hi ha dubte que parlar avui de les falles d'Andorra la Vella és parlar d'una festa més que consolidada, que cada any que passa avança una mica més en l'objectiu de la seva recuperació plena, introduint-hi elements adaptats als nostres temps. Però per arribar fins aquí i poder continuar fent perviure la tradició, en el camí hi ha un treball importantíssim de recerca de la memòria històrica, de saber com la societat de la primera meitat del segle XX vivia la festa i que totes aquelles persones que recorden encara avui la seva infantesa, ens expliquin i detallin com ells, quan arribava la Nit de Sant Joan, preparaven les seves falles: l'escorça de beç, lligar-la al filferro, encendre-les i rodar-les mentre cremen.

Un treball incansable, el de la recerca, que es fa durant 365 dies l'any i que permet anar incorporant nous elements que l'enriqueixen i la fan una veritable festa del poble. Aquest dijous, a l'interior de la publicació especial sobre Andorra del Diari ARA, hi ha un reportatge sobre aquest treball de recerca que fa l'Associació de Fallaires d'Andorra la Vella. Dues pàgines on l'Albert Samarra, en Fidel Solsona i en Santi Sánchez ens expliquen el procés de recuperació de la festa a partir de la memòria històrica.

No hi ha millor descripció que la que expressa l'amic Rafel de Haro. Amb aquella naturalitat que el caracteritza, l'encerta de ple quan, durant aquest any passat que ha estat exercint de fallaire major, li han fet definir què significa ser fallaire i rodar el foc la Nit de Sant Joan: "és un sentiment i són unes emocions que no es poden explicar, que es porten i se senten a dins de cadascú de nosaltres, és indescriptible".

Doncs això, tots plegats hem tornat a viure una Nit de Sant Joan més emocions a flor de pell. La necessitat vital que tenim de sentir-les ens porta a què any rere any engrandim l'univers de la festa recuperant allò que els nostres avantpassats feien.

stats