Hi ha poques maneres d'evitar que l'avarícia sigui repel·lent, que mostri els pitjors atributs de l'espècie. Si et fas ric de molt jove -Scott Fitzgerald-, la riquesa pot semblar el resultat d'una aventura, fins i tot d'un divertimento més o menys innocent. Però quan ja ets granat, has de mesurar amb molta cura els moviments d'acumulació de cabals, perquè l'inconscient sempre ha associat els diners a les defecacions humanes: de manera que les imatges es poden sobreposar i tu, que et pensaves ser un ric amb estil, apareixes als ulls del altres com un carronyaire. Hi ha rics que no s'expliquen per què el seu enriquiment no els ha atorgat prestigi social. Això s'hauria d'ensenyar a les escoles.
Hem vist aquests dies com l'avarícia feia naufragar el govern de la comunitat de Madrid en una barrumbada de defecacions. Fins que la Justícia no els ha dit basta, alguns mandataris del PP oferien l'espectacle més antiestètic amb la privatització de la sanitat pública. Carronyaires sense pudor, emparats pel sentiment d'impunitat de les majories absolutes, ara han amollat el mac en terra, però fins i tot la rectificació, cosa de savis, en aquest cas ha estat un espectacle impúdic, de roïnesa incommensurable.
En el seu descàrrec, podríem adduir que, en els temps actuals, de misèria i d'impietat, no hi ha forma d'enriquir-se sense aspergir arreu una sentor insuportable. Però ells no ho saben. En general la gent que ostenta poder ignora que la seva sola presència en el món és un greuge a la humanitat. Fa vomitar que, així i tot, encara hi pretengui arrambar amb els pocs doblers que queden per subvenir a les necessitats bàsiques de les persones.
No serà avui ni demà, però aquesta altiva impunitat els caurà algun dia com el trencadís d'en Calatrava.
