Misc 22/10/2014

Retorn al 1984

i
Francesc Canosa
3 min

El 1984 vam anar al cine a veure Gremlins. Després vam tenir por que el nostre gat orellut color cafè amb llet se’ns tornés una mena de cocodril supersònic que s’ho fotés tot. Vam posar la televisió antibiòtic. I també van aparèixer fenòmens paranormals. Sortia l’economista Fabià Estapé fumant-se un puro capitalista d’un pam. I molt a la vora Raimon Obiols amb un cigarret light socialdemòcrata. Una boira finíssima de Malson a Elm Street (1984). Pànic que saltés d’un focus Freddy Krueger i els seus dits fulles d’afaitar. La cosa era per agafar cangueli. Normal. Deu ser l’únic any de qualsevol segle en què van sortir tants catalans a TVE. I per parlar de pur terror: Cataluña. Dues hores i vint-i-quatre minuts de debat que podien aniquilar qualsevol Gremlin. Era el 16 de març. Programa: La clave. Presentat per aquell Pare Noel del periodisme que era José Luís Balbín. I hi eren Jordi Pujol (CiU), Raimon Obiols (PSC-PSOE), Eduard Bueno (AP), Antoni Gutiérrez (PSUC), Heribert Barrera (ERC), Fabià Estapé i Rafael Arias Salgado, exministre d’Administració Territorial. Tot té un aire dels èxits d’aquell any. De teclat elèctric de festa major de I just called to say I love you de Stevie Wonder i pub de ressaca de Hawaii-Bombay de Mecano.

EN AQUELLS MOMENTS la situació era bona. Catalunya tenia un 19% d’atur. I Espanya un 21%. S’ha de dir que hem millorat: ahir -avui tindrem dades noves- estàvem a un 20,1% català i a un 24,5% espanyol. Crispetes i manteta. Tot s’enfonsava. El programa podria col·lapsar el servei d’urgències i disparar els ansiolítics. Heribert Barrera diu: “No tenemos dinero. El sistema de financiación de la autonomía no permite hacer nada porque recibimos menos casi de lo que corresponde a los servicios traspasados, y si la Generalitat ha hecho algo es a base de endeudamiento... ¿Qué puede hacer la Generalitat? No digo que nada, pero poca cosa”. I sona un dels èxits del 1984: Ladrón de amor, de Camilo Sesto. Navegant entre una boira d’ensorrament postindustrial al senyor Arias Salgado li pregunten “ ¿Hacia dónde va España? ” Resposta de muscleres d’Alaska y Dinarama: “ En España existen unos nacionalismos que es absolutamente imprescindible integrar en la unidad de España, y eso pasa por la creación de unos cauces institucionales adecuados. La ciencia política y la jurídica no han encontrado otros cauces institucionales más adecuados que aquellos que van del regionalismo al federalismo. Es un abanico dentro del cual se mueve el del estado de las autonomías ”. Sona Siniestro Total: “ ¿Quiénes somos? ¿De dónde venimos? ¿A dónde vamos?” Repeteixen que som una nació. Fins i tot els cendrers, que pesen una tona, ho veuen. Però Barrera va més enllà: “ Somos partidarios de que se reconozca a Cataluña el derecho de autodeterminación como se ha reconocido a todos los pueblos africanos. Y no sé por qué nosotros vamos a ser inferiores a cualquiera de los nuevos estados africanos en lo que se refiere a derechos ”. Botswana, Uganda... pobles germans. Balbín defensa TV3, diu que la Constitució es pot reformar, i s’acomiada en català. El puro d’Estapé ho crema tot. Cita Francesc Cambó. Allò que li va dir a Alfons XIII: “ Los regímenes pasarán, los partidos políticos pasarán, però el hecho vivo de Catalunya perdurará ”. Sona la sintonia terrorífica del programa. De crim de La historia interminable (1984). I trenta anys després som aquí, refent la unitat: tirant-nos aigua, exposats a la llum i menjant després de mitjanit. A veure si surt el Gremlin dolentot i ens condemna per sempre més a un 1984 perpetu. El de La clave i el de 1984 : l’adaptació cinematogràfica del llibre de George Orwell que també s’estrenava. Ja ho saben: “Fins que no tinguin consciència de la seva força, no es rebel·laran, i fins després d’haver-se rebel·lat, no en seran conscients. Aquest és el problema”.

stats