Tal com va el procés, i encara més si tenim presents les paraules de Mariano Rajoy a Barcelona, sembla evident que el referèndum del 9 de novembre, si és que s'arriba a celebrar, no serà un referèndum legal. Considerant aquest horitzó, potser no és sobrer que donem una ullada als referèndums d'autodeterminació il·legals que s'han celebrat a Europa (i a un que encara s'ha de celebrar) des de la caiguda del Mur.
Davant els plans de Milosevic de suprimir l'autonomia de les províncies de Voivodina i Kosovo, l'any 1990, l'Assemblea de Kosovo ja va proclamar l'estat kosovar dins de la Federació Iugoslava. La reacció sèrbia va ser prendre el control directe de la província. Posteriorment, els membres de la dissolta assemblea provincial van organitzar un referèndum sobre la independència de Kosovo que es va celebrar entre el 26 i el 30 de setembre del 1991. Segons fonts kosovars, hi va guanyar el sí amb el 99,98 per cent dels vots. Tot seguit, l'assemblea clandestina va proclamar la independència de Kosovo. No cal dir que ni el referèndum ni la posterior declaració unilateral van desembocar en la independència real de la província, que només va ser reconeguda per Albània. (Aquí no ens podem estar de citar l'experta Sabrina P. Ramet: als anys 70 i 80, diu, el separatisme era una posició minoritària entre els albanesos de Kosovo; va ser la política de Milosevic " which made separatism mainstream ".)
En l'espai soviètic podem recordar uns quants referèndums il·legals. A Transnístria, la regió de Moldàvia situada a la riba esquerra del riu Dnièster, no se n'ha fet un sinó dos. Al primer, celebrat l'any 1991, els vots a favor de la independència de l'autoanomenada República Moldava de Transnístria també es van acostar al 100 per cent. Al segon, celebrat l'any 2006, hi va haver dues preguntes: el suport a la independència i a la lliure associació amb la Federació Russa va assolir el 97 per cent dels vots, i el rebuig a la reintegració a Moldàvia va atènyer el 95 per cent. Com a Kosovo, aquí no podem parlar d'independència real: en la terminologia del ram, Transnístria és un conflicte congelat i la seva independència de facto no ha obtingut el reconeixement de cap estat.
Precisament els únics actors que han reconegut Transnístria són els protagonistes d'altres referèndums il·legals que han desembocat en sengles conflictes congelats. Es tracta de Nagorno-Karabakh, Ossètia del Sud i Abkhàzia. A Nagorno-Karabakh, una antiga regió autònoma de l'Azerbaidjan, el referèndum va ser el 10 de desembre del 1991 i el sí va obtenir el 99 per cent dels vots. Avui només té el reconeixement d'Ossètia del Sud, Transnístria i Abkhàzia. Ossètia del Sud, una antiga regió autònoma de Geòrgia, és un altre territori de dos referèndums il·legals (des del punt de vista georgià): n'hi va haver un l'any 1992 i un altre el 2006, tots dos amb el 99 per cent de vots a favor. Avui Ossètia només té el reconeixement de Rússia i tres estats més, a part dels habituals Nagorno-Karabakh, Abkhàzia i Transnístria.
Hi ha més casos, però com que toca acabar cal anar directament al més recent. Si les autoritats moldaves no ho impedeixen, el 2 de febrer a la regió autònoma de Gagaúsia se celebrarà un referèndum on els votants hauran de decidir si estan a favor d'exercir el dret d'autodeterminació en el supòsit que Moldàvia s'acabi unificant amb Romania, un supòsit que el president de Romania, Traian Basescu, defensava públicament no fa gaires dies. La música és coneguda: els tribunals han declarat que el referèndum és il·legal perquè l'Assemblea Popular de Gagaúsia no té competències per a convocar-la, el govern moldau ha mobilitzat el fiscal general, i el comissari europeu d'Ampliació i Política Europea de Veïnatge, Stefan Füle, ha dit que tot plegat és un afer intern moldau.
¿Es pot extreure alguna lliçó de tots aquests casos? Com a mínim, es poden fer dues generalitzacions. En primer lloc, cap dels referèndums que hem repassat ha convertit ipso facto el territori afectat en un estat plenament sobirà i reconegut internacionalment. En segon lloc, cap d'aquests referèndums ha suposat el manteniment de l'statu quo respectiu. En la majoria de casos (hem de veure com acaba el cas gagaús), el que ha fet el referèndum il·legal és ajudar el territori afectat a ingressar en la categoria dels conflictes congelats: és a dir, a situar-lo als llimbs de la independència de facto, a l'espera d'una solució acordada que només es pot obtenir, si és que s'obté, amb una gran mediació internacional.
