Premium Opinió 31/07/2014

Rancures

L'església era plena de gom a gom. I no, el públic no hi era per escoltar un coach o un cuiner, sinó a quatre especialistes, lingüistes i historiadors, que disseccionaven el context i el contingut d'un document escrit cap al 1080

i
Albert Villaró
1 min

La vall de Cabó té una escenografia especial. Dissabte a la tarda, els núvols inestables que coronaven el Cap de la Vall feien una mena de teló tel·lúric a la contundència calcària de l'església de Sant Serni, un temple de singular capçalera occidental que, ara ja fa massa anys, vaig tenir l'honor d'excavar amb el Pep Farràs. L'església era plena de gom a gom. I no, el públic no hi era per escoltar un coach o un cuiner, sinó a quatre especialistes, lingüistes i historiadors, que disseccionaven el context i el contingut d'un document escrit cap al 1080: els greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet. Aquest document, identificat per Miret i Sants el 1908, és un dels primers exemples de l'expressió escrita de la llengua catalana. L'idioma que hi batega és aspre i essencial, en què les coses que s'hi diuen són noves: "per mal che Mir Arnall m·avia fait et dict a mi et a ma muler...". Els Caboet, revolucionaris feudals, protagonistes de la peculiar configuració institucional andorrana que es va fixar en els Pariatges, estrenaven una llengua. Gairebé mil anys més tard, tres-cents mil catalanoparlants han seguit l'interactiu dialectal d'aquest diari: "digue'm com parles i et diré d'on ets". Bé, els meus resultats diuen que parlo un septentrional de transició (en un 70%) i que, en teoria, 'visco' a la Cerdanya o al Berguedà. Bé, ningú no és perfecte. M'agradaria fer-li el test al vell Guitard Isarn, a veure lo què...

stats