Opinió 06/05/2014

Rafel Perera i el Consell Consultiu

i
Miquel Capellà
3 min

Aquests dies passats, el Diario de Mallorca ha publicat i, que jo sàpiga, ningú ho ha desmentit, que el president de la nostra comunitat i, sobretot, el vicepresident, senyor Gómez, s’havien enfadat amb el senyor Perera per unes declaracions que l’advocat havia fet: No espereu que el Consell faci dictàmens a la carta”. Ben dit, vaig pensar quan ho vaig llegir. I també vaig pensar en allò que va advertir Noam Chomsky: “Les classes educades, en general, són les que han de fer guàrdia i preservar la nostra història”. I va afegir-hi que “la seva tasca principal és mantenir una visió del passat que sustenti els interessos del present. Qui no ho faci així serà, probablement, marginat d’una manera o d’una altra”. Quan el vicepresident Gómez i el president Bauzá manifestaren la seva decepció davant l’afirmació del senyor Perera, donaren un doble missatge: una de les raons de pes per la designació de l’advocat Perera com a president del Consell Consultiu potser fos, per un costat, la seva afinitat ideològica i empatia amb el PP, circumstància que ell mai ha negat; i, per l’altre, que aquesta afinitat, si es vol benentendre, havia de pressuposar la renúncia de l’advocat Perera a les pròpies conviccions davant els interessos del present, és a dir, els de qui l’havien designat. La següent seqüència, segons Chomsky, hauria de ser la separació del senyor Perera del seu càrrec i el nomenament d’un successor més dúctil. Els que varen viure al costat meu la meva curta carrera quasi pública, entendran molt bé el que vull dir. Ara bé, en aquest cas, la normativa no permet destituir el senyor Perera, i les circumstàncies tampoc ho aconsellen. Tot i que alguns intents se n’han fet per acabar amb les resolucions incòmodes, com quan, des del Govern, varen deixar el Consell Consultiu sense recursos ni per pagar el seu propi lloguer. El vot de pobresa té un gran avantatge: eximeix del vot d’obediència, principi del qual, n’estic convençut, participa l’exmagistrat. Crec conèixer bé, bastant bé, l’advocat Perera; mai l’he avaluat per la seva ideologia política, sinó més aviat pels seus valors humans i professionals: és un excel·lent jurista i una magnífica persona, és a dir, té les condicions suficients i necessàries per ser un bon president del Consell Consultiu. Quan el 15 de juny la Comunitat Autònoma de les Illes, llei 5/93, va crear el Consell Consultiu, va definir l’organisme com la màxima autoritat consultiva de la Comunitat Autònoma amb l’objectiu d’actuar de filtre de la legalitat i de control jurídic previ a determinades actuacions del Govern, del Parlament o dels consells insulars, i a la seva exposició de motius, fa explícits els principis d’objectivitat, competència i, sobretot, independència pels quals s’haurà de regir el Consell Consultiu a l’hora d’elaborar els seus dictàmens, tal com exigeix la doctrina i la jurisprudència. Que és, amb tota probabilitat, el que va voler recordar el senyor Perera quan va advertir el nostre president i el vicepresident que el Consell Consultiu, sota la seva presidència, no faria dictàmens de conveniència.

El problema cabdal és la percepció que tenen els uns i els altres del que en diem democràcia. Alguns, sens dubte, pensen allò que deia Charles Bukowski: “La diferència entre una democràcia i una dictadura consisteix que, en democràcia, pots votar abans d’obeir les ordres”. Sempre he pensat que el president Bauzá està mal aconsellat, com quan, en general, pretén, sense cap necessitat i cap utilitat política, ni a curt ni a llarg termini, sinó més aviat tot el contrari, empobrir l’ús del català; o com quan, i segons sembla, pretén governar, sota el vot de l’obediència, institucions cabdals per al bon govern i la protecció dels interessos generals, com ho són la legalitat i la seguretat jurídica. Algú hi ha, potser, que li doni aquests consells i, si aquest fos el cas, em cregui, president, qui sigui, o no el vol bé o, el que li convé, és canviar-li la feina. La independència del Consell Consultiu respecte de l’administració de la Comunitat és tan o més sagrada que el dret a la independència dels jutges que garanteix l’article 171.1 de la nostra Constitució. Certament que del que parlem és d’una sospita publicada i no desmentida; doncs bé, això ja hauria de ser prou preocupant per als ciutadans de les nostres Illes llevat que, com deia Bernard Shaw, entenguem que la democràcia és el procés que garanteix que els nostres governants no siguin millors que el que els ciutadans ens mereixem.

stats