Què hi ha en un nom?

Reconec que he triat un títol provocador per parlar de la regulació de les unions civils entre dues persones del mateix sexe, amb els mateixos efectes jurídics que el matrimoni però amb una denominació diferent. Personalment, la qüestió no em genera cap dubte: si de mi depengués, dos contractes iguals es dirien igual.

Amb tot, hem de ser conscients que a la nostra societat hi ha persones que associen la paraula 'matrimoni' al matrimoni canònic i a la unió entre un home i una dona. Persones amb una opinió que mereix tot el respecte quan no qüestionen els drets de les parelles homosexuals. Perquè la qüestió essencial –la rosa que amb un altre nom faria la mateixa olor– són els drets. Drets que, per un sentit de justícia i equitat per damunt de qualsevol opinió personal, haurien de ser iguals per a tothom.

En aquest sentit, és indubtable que la proposició de llei que el Consell General ha decidit prendre en consideració suposa un avenç significatiu pel que fa a l'equiparació de drets de les parelles homosexuals respecte a les parelles heterosexuals. Un avenç que, de fet, sembla que serà absolut quan, en ple debat parlamentari, el president del grup proposant va avançar que el treball en comissió servirà amb tota probabilitat per eliminar l'única diferència d'efectes que conté ara mateix el text presentat, de manera que les parelles unides civilment puguin adoptar exactament en els mateixos termes que les parelles unides en matrimoni.

No es dóna un got ple a un nen –l'heterosexual– i un got només mig ple a l'altre nen –l'homosexual. A un se li dóna un got ple i a l'altre un vas igual de ple: els estats civils seran idèntics per als uns i per als altres; la família –"element bàsic de la societat" que "té dret a la protecció econòmica, social i jurídica de la mateixa societat i de l'Estat" – estarà fundada igualment per un matrimoni o una unió civil; tant les parelles unides en matrimoni com les unides civilment podran adoptar, probablement pel mateix article 2 de la Llei qualificada de l'adopció un cop el text hagi passat pel treball en comissió legislativa.

Sóc del parer que el nom no fa la cosa. Potser és que amb els anys m'he tornat possibilista i per aquest motiu celebro que al Consell General no hi hagi en aquests moments cap força parlamentària veritablement conservadora, d'aquelles que es manifesten en contra del reconeixement civil de les parelles homosexuals o de la possibilitat que adoptin. Un cop equiparats els drets, que a la 'unió civil' se li digui 'matrimoni', és només qüestió de (poc) temps.