ABANS D'ARA
Misc 03/12/2013

Provincianisme

De Tomàs Garcés (Barcelona, 1901-1993) a La Publicitat (2-VII-1931). Amb la República també ens posaven entrebancs a les votacions plebiscitàries. Foto de Sagarra: campanya per l'Estatut del 32.

Tomàs Garcés 1931
2 min

Peces Històriques Triades Per Josep Maria CasasúsE l Progreso d'ahir -no sé si també algun altre diari- reprodueix els fragments essencials d'una carta que la Agrupación al Servicio de la República (Comitè Directiu de Barcelona) ha tramès al President del Govern Provisional. Cap signatura al peu del curiós missatge. ¿A qui correspondrà, doncs, la glòria de la seva inoportunitat? Dir inoportú és dir molt poca cosa. Hom hi tracta del referèndum català. Referèndum sense fiscals, fixi-s'hi bé, senyor Alcalà Zamora, vénen a dir aquests zelosos comunicants. " En manos de la Generalidad todos los resortes, no es aventurado afirmar que ésta podria, si quisiese -lo que no creemos porque proclamamos su buena fe- determinar los resultados de la votación plebiscitaria ". La proclamació d'aquesta evidència, o no vol dir res, o vol dir massa. I, és clar, la validesa mateixa del referèndum apareix impugnada tot seguit pels incògnits servents de la República. La denúncia és feta per tal que el Govern pugui donar al resultat numèric de la votació "el valor moral que en realitat li pertoqui". La vulgar escomesa no commourà, de segur, cap patriota. Farà, això sí, estranyesa a molts. Agrupación al Servicio de la República? Noms il·lustres -Ortega Gasset, Marañón, Pérez de Ayala- planen damunt el d'aquella societat. I li encomanen llur prestigi. A Barcelona, però, què se n'ha fet? Som davant la repetició d'un vell fenomen. Catalunya absorbeix. No menysprea sinó els residus inútils. Es pot dir, sense vacil·lar, que allà on acaba la catalanitat comença, en el nostre país, la província. [...] Avui, en les belles hores renaixents que l'Estatut corona, no coneixem sinó un dialecte: el castellà d'estar per Barcelona. [...] El progrés de Catalunya no consent formes alienes al seu esperit. Volem governar-nos per superar-nos. Volem ésser catalans per ésser millors. [...] En català, a Catalunya, fa l'esperit les seves tonades més exquisides. Constatació a retenir. Com aquesta altra: que la sucursal dels màxims prestigis d'Espanya esdevingui, ací, alguna cosa de semblant a una delegació de policia indígena.

stats